376 aC

376 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	376 aC (ccclxxvi aC)
Islàmic	1028 aH – 1027 aH
Xinès	2321 – 2322
Hebreu	3385 – 3386
Calendaris hindús	-320 – -319 (Vikram Samvat) 2726 – 2727 (Kali Yuga)
Persa	997 BP – 996 BP
Armeni	-
Rúnic	-125
Ab urbe condita	378
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
400 aC 390 aC 380 aC - 370 aC - 360 aC 350 aC 340 aC
Anys
379 aC 378 aC 377 aC - 376 aC - 375 aC 374 aC 373 aC

El 376 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Cras, Lanat, Maluginense i Pretextat (o, més rarament, any 378 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «376 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

• Els atenencs vencen els espartans en la batalla naval de Naxos, en el context de la guerra tebana.^[2]
• Càbries, general atenenc, va assetjar l'illa de Naxos, aliada a Esparta. El navarc espartà Pol·lis dirigia una flota de 60 naus encarregada de tallar els subministraments de gra a Atenes, i va decidir d'atacar Càbries. Comandava l'ala dreta i va derrotar l'ala esquerra atenesa matant el seu comandant, però va arribar Càbries amb la flota principal i va guanyar la batalla. No se sap si Pol·lis va morir allà.^[3]
• Els tribal·lis, un poble de Tràcia, creuen les muntanyes de l'Hemus amb trenta mil homes i avancen cap a Abdera que saquegen sense oposició. A la retirada, els habitants d'Abdera els ataquen i moren dos mil tribal·lis. Com a revenja, tornen contra Abdera, que mentrestant s'havia aliat amb altres tribus de la rodalia, i presenta batalla. Els aliats tracis davant de l'enemic, deserten, i els tribal·lis derroten els abderians i els maten, assetjant la ciutat que es va haver de rendir. Va arribar Càbries, amb la flota atenenca, que acabava de derrotar a la flota espartana a Naxos i va obligar els tribal·lis a retirar-se d'Abdera, deixant a la ciutat una guarnició.^[4]

• Aquest any, a Roma, són elegits tribuns amb potestat consular: Luci Papiri Cras, Luci Meneni Lanat, Servi Corneli Maluginense i Servi Sulpici Pretextat.^[5]
• Gai Licini Calvus Estoló i Luci Sexti Sextí Laterà, tribuns de la plebs, presenten unes lleis, conegudes amb el nom de Lleis Liciniae-Sextiae, on proposen l'abolició dels tribuns amb potestat consular i ordenaven que els tribuns militars fossin nomenats pels cònsols i no pels comicis, i que almenys un dels tribuns fos plebeu. Els patricis porten a terme una resistència violenta, però els tribuns de la plebs, exercint el dret a veto, aconsegueixen que durant cinc anys no s'elegís cap tribú amb potestat consular, fins que, aprovada la llei, es tornen a elegir dos cònsols anualment.^[6][7][8]