El 334 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat d'Albí i Calví (o, més rarament, any 479 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «275 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Antiga Grècia
- Alexandre el Gran, confirmat com hegemon de la lliga de Corint, deixa la regència de Macedònia a Antípater i envaeix altre cop l'Àsia Menor. Amb un exèrcit de 12.000 macedonis, 5.000 mercenaris, 5.000 odrisis, tribal·lis i il·liris, 1.000 agrianis i 4.500 genets i 4.500 cavalls, i amb 160 naus (galeres) inicia la guerra creuant els Dardanels per Lampsacos, i travessa el riu Granic. Prop d'allà s'enfronta amb les forces enviades pels sàtrapes de Mísia, Frígia i Lídia en el lloc anomenat Camps Adrastians * Alexandre el Gran s'enfronta amb els perses en la batalla del Granic, on els selèucides resulten vençuts.[2][3]
- Ptolemeu, un dels oficials de l'exèrcit macedònic seleccionat per ser somatofílac (guàrdia personal del rei Alexasndre el Gran) i va trobar la mort durant el setge d'Halicarnàs.[4]
Antiga Roma
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, I, 13
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 19
- ↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, I, 24
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 17
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 5, 7
|