262 aC

262 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	262 aC (cclxii aC)
Islàmic	911 aH – 910 aH
Xinès	2435 – 2436
Hebreu	3499 – 3500
Calendaris hindús	-206 – -205 (Vikram Samvat) 2840 – 2841 (Kali Yuga)
Persa	883 BP – 882 BP
Armeni	-
Rúnic	-11
Ab urbe condita	492
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
290 aC 280 aC 270 aC - 260 aC - 250 aC 240 aC 230 aC
Anys
265 aC 264 aC 263 aC - 262 aC - 261 aC 260 aC 259 aC

El 262 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Megel i Vítul (o també any 492 ab urbe condita). L'ús del nom «262 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

• Aquest any són elegits cònsols Luci Postumi Megel i Quint Mamili Vítul.^[2][3]
• Durant aquest any, el tercer de la Primera Guerra Púnica, els romans i els cartaginesos s'enfronten davant de la població siciliana d'Agrigent. Els dos cònsols, que havien desembarcat a Sicília amb 40.000 homes organitzats en quatre legions més la cavalleria, estableixen un setge que durarà fins a l'any següent (261 aC).^[4]
• Hanníbal Giscó és el general cartaginès que defensa Agrigent. Davant de l'atac romà no té més remei que resguardar-se rere les muralles, esperant els reforços que ha d'enviar el general Hannó, que havia rebut l'ordre de fer aixecar el setge. Hannó reuneix a Lilibèon un exèrcit de 50.000 homes i 6.000 cavalls, amb 60 elefants, i avança cap a Heraclea Minoa que ocupa. Arriba fins a Erbessos, on els romans tenen els seus magatzems i s'apodera de la ciutat amb tots els subministraments.^[5]
• Hamílcar, general cartaginès, és nomenat comandant en cap dels cartaginesos en substitució d'Hannó, que no va poder evitar la derrota a la Batalla d'Agrigent.^[6]
• Els romans vencen els cartaginesos en l'anomenada batalla d'Agrigent. Els romans ocupen la ciutat i venen els seus habitants com esclaus. Els dos cònsols tornen victoriosos a Roma, però no se’ls concedeix un triomf perquè no van derrotar completament als cartaginesos.^[7]

• Apol·loni de Perge, matemàtic i astrònom, conegut per la seva obra sobre les seccions còniques.^[8]

• Filemó el Vell, poeta còmic atenenc.^[9]
• Zenó de Cítion, filòsof estoic.^[a]