|
El 241 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat d'Àtic i Cercó (o també any 513 ab urbe condita). L'ús del nom «241 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Imperi Selèucida i Egipte
- Seleuc II Cal·linic, rei selèucida, signa amb el rei d'Egipte Ptolemeu III Evèrgetes I un tractat de pau pel qual Egipte conserva Efes, Milet, Priene, Samos, Lèbedos, el sud de Jònia, Cària, Lícia, Pamfília, Cilícia Occidental i Celesíria, i els territoris que dominava a Tràcia (Abdera, Cípsela, Samotràcia, Sestos i el Quersonès).[2]
Àsia Menor
Àfrica
- Guerra dels Mercenaris, una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, que compta amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control del territori pels cartaginesos.[5]
- Els caps dels mercenaris eren Espendi, un antic esclau romà, Mató, africà i Autàrit, cap dels mercenaris gals. Quan Giscó, general cartaginès, comandant de la guarnició de Lilibèon, va a pactar amb els amotinats, uns 20.000, que han ocupat Tunis a uns 15 km de Cartago enviat pel senat cartaginès, ofereix tot el que demanen, però els caps de la revolta temen per la seva seguretat, i no accepten els oferiments. Detenen i empresonen a Giscó, que més tard mor per ordre d'Autàrit.[6]
Antiga Grècia
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Aulus Manli Torquat Àtic i Quint Lutaci Cercó.[8]
- A la batalla d'Egusa (10 de març), la flota romana, dirigida pel cònsol de l'any anterior Gai Lutaci Càtul, va vèncer la flota cartaginesa comandada per Hannó II el Gran.[9]
- Lutaci Catul, exigeix als cartaginesos que signin l'anomenat Tractat de Lutaci, que posa punt final a la Primera Guerra Púnica.[10][11][12]
- Poc després d'haver-se declarat la pau, els faliscs de Faleris es revolten per causes que no es coneixen, i els dos cònsols ataquen la ciutat que conquereixen en sis dies. Confisquen la meitat de la terra dels faliscs i destrueixen la ciutat. Per aquesta victòria els dos cònsols obtenen el triomf.[13]
- Luci Cecili Metel, que aquest any és pontífex màxim, rescata el Palladium quan s'incendia el temple de Vesta i resulta ferit, perdent la vista. Se'l recompensa amb una estàtua al Capitoli, i el permís, que no s'havia donat mai a ningú, d'anar al senat en cotxe.[14][15]
Necrològiques
- Agis IV, rei d'Esparta. Leònides II, l'altre rei d'Esparta, el fa detenir. Va a la presó amb un escamot per assegurar-se de que Agis no s'escaparà, i amb els èfors a favor seu celebra un judici. Com que Agis no es penedeix dels seus actes el condemnen i l'executen, juntament amb la seva mare Agesístrata i la seva àvia. És el primer rei d'Esparta mort per ordre dels èfors.[16]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Justí, Justini Historiarum Philippicarum, XXVII 2.
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXXVIII 16.
- ↑ Polibi, Història, XVIII 24.
- ↑ Polibi, Història, I 69.
- ↑ Polibi, Història, I 71-85.
- ↑ Smith, William (ed.). «Eurydamidas». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ Polibi, Història, I 65.
- ↑ Polibi, Història, I 74.
- ↑ Polibi, Història, I 62.7; 63.3.
- ↑ Zonaràs, Compendi d'història, VIII 398.
- ↑ Orosi, Historiae adversum paganos, IV 10.
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXX 44.
- ↑ Valeri Màxim, De Factis Dictisque Memorabilibus, I 4.4.
- ↑ Ovidi, Fastos, VI 436.
- ↑ Plutarc, Vides paral·leles: «Agis», 20.
|
