Èumenes I de Pèrgam
Èumenes I de Pèrgam (grec antic: Εὐμένης, Euménēs, llatí: Eumenes) era fill d'Èumenes i successor de Filèter com a sobirà d'aquesta comarca el 263 aC. Alguns autors pensen que podria ser la mateixa persona que Èumenes d'Amastris, que va ser tirà d'Amastris, però que va haver d'entregar aquesta ciutat a Ariobarzanes III del Pont potser el mateix 263 aC en accedir al poder a Pèrgam, però no se sap del cert. Va regnar 22 anys. Poc després de pujar al tron va obtenir la victòria de Sardes sobre Antíoc I Sòter i així va poder establir el seu domini sobre les províncies a l'entorn de Pèrgam. Del seu regnat no es coneix gairebé res més. Segons Ateneu de Naucratis va morir el 241 aC a causa d'una borratxera i el va succeir el seu cosí Àtal I, nebot també de Filèter. L'historiador Justí atribueix a Èumenes una gran victòria contra els gàlates, que en realitat va ser obra d'Atal I.[1] Referències
|