Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

1G

1G (o 1-G) és l'abreviació per a la telefonia mòbil de primera generació. Aquests telèfons amb tecnologia analògica van ser llançats en la dècada de 1980.[1] Aquests van continuar després del llançament comercial dels telèfons mòbils de segona generació. La major diferència entre el 1G i el 2G és que el 1G és analògic i el 2G és digital; encara que els dos sistemes usen sistemes digitals per connectar les bases de ràdio a la resta del sistema telefònic, la trucada és xifrada quan s'usa 2G.[2]

Un dels estàndards de 1G és el NMT (de l'anglès Nordic Mobile Telephone), usat inicialment als països nòrdics, i després també a Holanda, Europa de l'Est i Rússia, entre altres. Uns altres inclouen el AMPS usat en els Estats Units, TACS (de l'anglès Total Access Communications System) en el Regne Unit, C-450 a Alemanya Oriental, Portugal i el Sud d'Àfrica, TMA a Espanya, Radiocom 2000 a França i RTMI a Itàlia. Al Japó es van implementar múltiples sistemes; tres estàndards, TZ-801, TZ-802, TZ-803, desenvolupats per NTT, amb un sistema de competència operat per DDI usant l'estàndard JTACS.

Anteriorment a aquestes tecnologies es va utilitzar el grup de tecnologies 0G als Estats Units, Canadà, Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Espanya, Filipines, Jamaica, Cuba, Xile, etc.

Vegeu també

Referències

  1. La inversión extranjera: en América Latina y el Caribe (en castellà). United Nations Publications, 31/10/2008, p. 133. ISBN 978-92-1-323173-9. [Enllaç no actiu]
  2. «Telefonía Móvil Transmisión y redes de Datos» (pdf) (en castellà). Universitat de Huelva, 10 - VII - 2002. [Consulta: 24 octubre 2015].

Enllaços externs

Precedit per:
0G
Generacions de telefonia mòbil Succeït per:
2G


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9