Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Щ

Infotaula de grafemaЩ

Modifica el valor a Wikidata
CaràcterЩ (majúscula)
Unicode: 0429
etiqueta HTML: Щ

щ (minúscula)
Unicode: 0449
etiqueta HTML: щ
Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra ciríl·lica i lletra consonant Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet ciríl·lic i alfabet rus Modifica el valor a Wikidata

Щ, щ (en cursiva Щ, щ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.[1] Present a la meitat dels alfabets ciríl·lics dels idiomes eslaus, és la vint-i-sisena lletra a l'alfabet búlgar,[2] la vint-i-setena al rus[3] i la trentena a l'ucraïnès.[4] La seva forma prové de la lletra de l'alfabet glagolític shta (Ⱋ), la lligadura de les lletres sha (Ⱎ) i tverdo (Ⱅ).[5]

  • En rus tradicionalment es pronunciava /ʃʧ/ o /ʃʲʧʲ/, però en l'actualitat /ɕː/ és com es pronuncia normalment.[3]
  • En ucraïnès: /ʃʧ/ o /ʃʲʧʲ/[4]
  • En búlgar: /ʃt/[2]

Taula de codis

Codificació de caràcters Tipus Decimal Hexadecimal Octal Binari
Unicode Majúscula 1065 0429 002051 0000 0100 0010 1001
Minúscula 1097 0449 002111 0000 0100 0100 1001
ISO 8859-5 Majúscula 201 C9 311 1100 1001
Minúscula 233 E9 351 1110 1001
KOI 8 Majúscula 253 FD 375 1111 1101
Minúscula 221 DD 335 1101 1101
Windows 1251 Majúscula 217 D9 331 1101 1001
Minúscula 249 F9 371 1111 1001

Referències

  1. «Cyrillic script». [Consulta: 4 novembre 2023].
  2. 2,0 2,1 «Bulgarian language, alphabet and pronunciation». [Consulta: 4 novembre 2023].
  3. 3,0 3,1 «Russian language, alphabet and pronunciation». [Consulta: 4 novembre 2023].
  4. 4,0 4,1 «Ukrainian language, alphabet and pronunciation». [Consulta: 4 novembre 2023].
  5. Zhang, Xiangning; Zhang, Ruolin «Evolution of Ancient Alphabet to Modern Greek, Latin and Cyrillic Alphabets and Transcription between Them» (en anglès). Advances in Social Science, Education and Humanities Research. Atlantis Press, 2018, pàg. 156-162. DOI: 10.2991/essaeme-18.2018.30.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9