Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ònix

Per a altres significats, vegeu «Onix».
Infotaula de mineralÒnix
Varietat de: àgata

Peça d'ònix polida
Fórmula químicaSiO₂
Epònimungla Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Colorblanc i negre
Duresa (Mohs)6,5 a 7
Densitat2,659 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Referències[1]
Artesania

L'ònix[2] (del grec ónyx, 'ungla') és una varietat d'àgata, un mineral del grup dels òxids segons la classificació d'Strunz, considerat com a pedra semipreciosa. És compost de sílice (òxid de silici, SiO₂). L'ònix veritable és una varietat de calcedònia (quars microcristal·lí). El terme ònix es fa servir també (incorrectament) per definir materials calcaris com l'ònix de marbre o ònix calcari. N'hi ha tres varietats: ònix amb bandes blanques i negres, ònix negre i ònix amb bandes blanques i vermelloses (anomenat sardònix).

S'utilitza principalment en la producció de joieria, camafeus i articles de decoració,[2] per l'atractiu que té el seu color negre i blanc en bandes –si les bandes són de color blanc i vermellós s'anomena sardònix– i per la qualitat del seu poliment. Gran part de l'ònix que hi ha disponible per a la venda –tant el negre com el de bandes negres i blanques– està tenyit.

L'ònix era molt apreciat a l'antiguitat pels grecs i els romans, pobles que ens han llegat gran quantitat de peces elaborades amb aquest material.

Referències

  1. «Onyx» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Ònix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9