Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Étienne Bézout

Plantilla:Infotaula personaÉtienne Bézout
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 març 1730 Modifica el valor a Wikidata
Nemours (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 setembre 1783 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Avon (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Saint Pierre, Avon 48° 24′ 35″ N, 2° 42′ 58″ E / 48.4097222222°N,2.71611111111°E / 48.4097222222; 2.71611111111
Es coneix perIdentitat de Bézout
Teorema de Bachet-Bézout
Càlcul Matricial
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
Activitat1763-1783
OrganitzacióAcadèmia de la Marina
Acadèmia d'Artilleria
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables


Find a Grave: 37532085 Modifica el valor a Wikidata


Ëtienne Bézout fou un matemàtic francès del segle xviii conegut sobretot pels seus llibres de text.

Vida

Bézout era fill i net de magistrats dels tribunals de Nemours i hom esperava d'ell que seguís una carrera jurídica.[1] Això no obstant, es va interessar per les matemàtiques després d'estudiar Euler i aviat va publicar alguns treballs sobre dinàmica i problemes d'integració, tot i que després es va interessar per l'àlgebra i, en particular, per la teoria de les equacions.[2]

El 1758 va ser escollit adjunt de l'Acadèmie Royale des Sciences, de la que posteriorment en seria pensionat (1768). El 1763 va ser nomenat instructor i professor de les acadèmies navals de França i el 1768, a més, ho va ser de l'acadèmia d'Artilleria en substitució del difunt Camus.[3]

Entre les seves obligacions com a professor estava la d'escriure els llibres de text per als estudiants, tasca a la que es va entregar, aconseguint publicar uns llibres que es van reeditar nombroses vegades[4] i es van traduir a diferents idiomes i es van utilitzar a universitats de tot Europa durant molts anys.[5]

Va morir el 1783, a prop de Fontainebleau, sense haver rebut cap reconeixement públic, que no es va produir fins dotze anys més tard.[6]

Obra

Cours de mathématiques, a l'usage du corps de l'artillerie, 1798

Llibres de text

Els llibres de text són la faceta més coneguda de l'obra de Bèzout. Els dos principals són:

  • Cours de mathématiques à l'usage des Gardes du Pavillon et de la Marine (4 volums, 1764-1767)[7]
  • Cours complet de mathématiques à l'usage de la marine et de l'artillerie (6 volums, 1770-1782)[8]

Tot i que van rebre algunes crítiques per la seva manca de rigor, eren llibres que podien ser entesos per tots els que necessitaven les matemàtiques per a la seva feina i, per això, van tenir tant d'èxit i difusió.[9]

Àlgebra

A part de la seva obra destinada a la docència, Bézout es va interessar per l'àlgebra. El 1764 publica un article titulat Sur le degré des équations résultantes de l'évanouissement des inconnues en el que generalitza el mètode d'Euler per reduir dues equacions amb dues incògnites a N equacions, presentant per primera vegada el que després s'anomenaran matrius i que, en primera instància, va ser denominat bézoutien.[10]

El seu principal treball en àlgebra és, però, el seu llibre Théorie des équations algébriques (1779) en el que estableix el conegut com teorema de Bézout sobre el grau de l'equació final d'un sistema d'equacions.[11]

Referències

  1. Alfonsi, 2011, p. 15-20.
  2. Ribeiro Saraiva, 2015, p. 23.
  3. Blanco, 2007, p. 219.
  4. Fins i tot Chateaubriand recorda en les seves memòries que va estudiar el Bezout de xicot.
  5. Ribeiro Saraiva, 2015, p. 22.
  6. Alfonsi, 2008, p. 278.
  7. Blanco, 2013, p. 769.
  8. Ribeiro Saraiva, 2015, p. 28.
  9. Alfonsi, 2008, p. 249-250.
  10. Alfonsi, 2008, p. 242.
  11. Ruiz, 2003, p. 332.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Étienne Bézout» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Grabiner, Judith V. «Bezout, Étienne» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 març 2015].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9