Étienne Bézout

Étienne Bézout

Biografia
Naixement	31 març 1730 Nemours (Regne de França)
Mort	27 setembre 1783 (53 anys) Avon (Regne de França)
Sepultura	Església de Saint Pierre, Avon 48° 24′ 35″ N, 2° 42′ 58″ E / 48.4097222222°N,2.71611111111°E / 48.4097222222; 2.71611111111
Es coneix per	Identitat de Bézout Teorema de Bachet-Bézout Càlcul Matricial
Activitat
Camp de treball	Teoria de nombres
Ocupació	Matemàtiques
Activitat	1763-1783
Organització	Acadèmia de la Marina Acadèmia d'Artilleria
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències (1758–) Académie de Marine
Influències	Euler
Obra
Obres destacables Identitat de Bézout matriu de Bézout Domini de Bézout Teorema de Bézout Métode de Bézout

Ëtienne Bézout fou un matemàtic francès del segle xviii conegut sobretot pels seus llibres de text.

Bézout era fill i net de magistrats dels tribunals de Nemours i hom esperava d'ell que seguís una carrera jurídica.^[1] Això no obstant, es va interessar per les matemàtiques després d'estudiar Euler i aviat va publicar alguns treballs sobre dinàmica i problemes d'integració, tot i que després es va interessar per l'àlgebra i, en particular, per la teoria de les equacions.^[2]

El 1758 va ser escollit adjunt de l'Acadèmie Royale des Sciences, de la que posteriorment en seria pensionat (1768). El 1763 va ser nomenat instructor i professor de les acadèmies navals de França i el 1768, a més, ho va ser de l'acadèmia d'Artilleria en substitució del difunt Camus.^[3]

Entre les seves obligacions com a professor estava la d'escriure els llibres de text per als estudiants, tasca a la que es va entregar, aconseguint publicar uns llibres que es van reeditar nombroses vegades^[4] i es van traduir a diferents idiomes i es van utilitzar a universitats de tot Europa durant molts anys.^[5]

Va morir el 1783, a prop de Fontainebleau, sense haver rebut cap reconeixement públic, que no es va produir fins dotze anys més tard.^[6]

Els llibres de text són la faceta més coneguda de l'obra de Bèzout. Els dos principals són:

• Cours de mathématiques à l'usage des Gardes du Pavillon et de la Marine (4 volums, 1764-1767)^[7]
• Cours complet de mathématiques à l'usage de la marine et de l'artillerie (6 volums, 1770-1782)^[8]

Tot i que van rebre algunes crítiques per la seva manca de rigor, eren llibres que podien ser entesos per tots els que necessitaven les matemàtiques per a la seva feina i, per això, van tenir tant d'èxit i difusió.^[9]

A part de la seva obra destinada a la docència, Bézout es va interessar per l'àlgebra. El 1764 publica un article titulat Sur le degré des équations résultantes de l'évanouissement des inconnues en el que generalitza el mètode d'Euler per reduir dues equacions amb dues incògnites a N equacions, presentant per primera vegada el que després s'anomenaran matrius i que, en primera instància, va ser denominat bézoutien.^[10]

El seu principal treball en àlgebra és, però, el seu llibre Théorie des équations algébriques (1779) en el que estableix el conegut com teorema de Bézout sobre el grau de l'equació final d'un sistema d'equacions.^[11]

• Alfonsi, Liliane «Étienne Bézout : analyse algébrique au siècle des lumières» (en francès). Revue d'Histoire des Mathematiques, Vol. 14, Num. 2, 2008, pàg. 211-287. ISSN: 1262-022X.
• Alfonsi, Liliane. Etienne Bézout (1730-1783): Mathématicien des Lumières (en francès). L'Harmattan, 2011. ISBN 978-2-296-56553-1. 
• Blanco, Mónica «Análisis comparativo de la comunicación del cálculo diferencial en el siglo XVIII: la educación militar en Francia y en Prusia» (en castellà). Llull, Vol. 30, Num. 66, 2007, pàg. 213-230. ISSN: 0210-8615.
• Blanco, Mónica «The Mathematical Courses of Pedro Padilla and Étienne Bézout: Teaching Calculus in Eighteenth-Century Spain and France» (en anglès). Science & Education, Vol. 22, Num. 4, 2013, pàg. 769-788. DOI: 10.1007/s11191-012-9537-6. ISSN: 0926-7220.
• Ribeiro Saraiva, Luis Manuel «Étienne Bézout in Portugal: The reform of the Portuguese University and beyond (1772–1838)» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 42, Num. 1, 2015, pàg. 14-46. DOI: 10.1016/j.hm.2014.05.002. ISSN: 0315-0860.
• Ruiz, Ángel. Historia y filosofia de las matemáticas (en castellà). EUNED, 2003. ISBN 9789968312875. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Étienne Bézout

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Étienne Bézout» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Grabiner, Judith V. «Bezout, Étienne» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 març 2015].