Es van compondre d'uns 1.200 diputats (députés)[2] escollits dins els Pays d'élections, segons els règlement général de 24 de gener de 1789[3] i les dues taules annexades,[4] i, dins els pays d'états, segons els règlements particuliers.[5]
La vetlla. el 4 de maig, els diputats havien participat en una processó religiosa dita del Sant-Sacrament, que partí de l'església Notre-Dame fins a l'església Saint-Louis.[9]
Des del 6 de maig fins al 27 de juny, els états généraux van seure per ordre : els diputats del clergat dins la chambre du clergé, els de la noblesa a la chambre de la noblesse i els del tercer estat (del tiers) en una tercera cambra que va prendre el nom de Communes.
El 27 de juny, després del fracàs de la Reial sessió del 23 juny 1789, Lluís XVI va ordenar als membres de les cambres de les dues primeres ordres - el clergat i la noblesa - que s'unissin a la del tercer estat.
Des del 17 de juny, es va incorporar l'Assemblea Nacional. Els diputats del Tercer Estat es van unir el 22 de juny amb 149 membres del clergat
El Estats Generals de 1789 són la primera assemblea general del Regne des dels Estats Generals de 1614. Aquests Estats generals també són els últims de l'Antic Règim.
Aquesta assemblea dels tres estaments (clergat, noblesa i Tercer estat) va ser convocada pel rei per tal de debatre els problemes del país.
Als États généraux de França, la noblesa estava representada per 270 diputats. El clergat per 291 diputats, el Tercer Estat (Tiers état) per 578 diputats. La votació havia de tenir lloc per ordre, el clergat i la noblesa eren majoritaris amb 2 veus contra 1, però ja hi havia dins d'aquests dos estats reformadors ardents, encara que en aquell moment no es parlava de la revolució.
El clergat i la noblesa no formaven ordres totalment homogenis. Per exemple, hi havia la presència del baix clergat que era favorable als camperols com també una petita noblesa rural, per exemple a la Bretanya, amb unes perspectives ben diferents a la noblesa de la Cort.
Jean Sylvain Bailly, Mémoires d'un témoin de la Révolution, ou journal des faits qui se sont passés sous ses yeux, et qui ont préparé et fixé la constitution française, éd. Levrault-Schoell et Cie, Paris, an XII-1804 ;
Jacques Antoine Creuzé-Latouche, Journal des états généraux et du début de l'Assemblée nationale, Didier, Paris, 1946 ;
Pierre Goubert et Michel Denis, 1789 : les Français ont la parole. Cahiers de doléances des états généraux, Gallimard, coll. « Archives », Paris, Gallimard, 1989, 266 nb p, ISBN 9782070288588
Georges Lefebvre et Anne Terroine, Recueil de documents relatifs aux séances des États généraux, I, éd. du C.N.R.S., Paris, 1953.
Cahiers de doléances de Saintonge, Aunis et Angoumois : en texte intégral, plus de 160 cahiers de paroisses, villes, corporations et ordres. Calendrier détaillé de la phase de préparation des états généraux dans ces 3 provinces (janvier-avril 1789).
