Darios del Pont (en grec antic Δαρεῖος, en llatí Darius) va ser l'últim rei del Pont de la dinastia Mitridàtica. Va governar uns dos anys, des del 39 aC fins a la seva possible mort el 37 aC). Era fill de Farnaces II, rei del Pont i d'una dona sàrmata. Era net de Mitridates VI Eupator i de la seva dona Laodice.
Segons Apià, l'únic autor que l'esmenta, va ser establert al tron pel triumvir Marc Antoni l'any 39 aC, perquè s'oposés al rei de Capadòcia Ariarates X que duia a terme una guerra contra Roma. Marc Antoni va posar diversos reis a la zona oriental de la república romana amb la condició de que fossin aliats seus i paguessin un tribut. A més de Darios, que va situar al Pont, va nomenar Polemó I rei d'una part de Cilícia, i a Amintes de Galàcia de Pisídia.[1] Finalment l'any 37 aC Marc Antoni va donar el Pont a Polemó que estava casat o es va casar amb Dinamis, germana de Darios. Aquesta cessió va tenir lloc o bé perquè Darios havia mort (el més probable, ja que l'herència hauria anat a la germana) o perquè el triumvir el va destituir.[2]
Estrabó diu que Polemó va atacar Arsaces, un dels fills de Farnaces II, a Sagylium, perquè intentava ocupar el regne del Pont. Va aconseguir prendre la fortalesa i Arsaces va haver de fugir a les muntanyes, on va morir de sed i de gana, ja que uns anys abans Gneu Pompeu Magne havia fet cegar els pous per evitar que s'hi instal·lessin els bandits.[3] Cassi Dió, descriu Polemó com a rei del Pont, sense fer cap menció de Darios, quan Marc Antoni feia la guerra contra els parts l'any 36 aC.[4]
Referències
- ↑ Apià. Bellum Civile, V, 74
- ↑ Hojte, Jakob Munk. Mithridates VI and the Pontic kingdom. Aarhus: Aarhus University Press, 2009, p. 48. ISBN 9788779344433.
- ↑ Estrabó. Geografia, XII, 3,38
- ↑ Cassi Dió. Historia romana (Ῥωμαικὴ ἱστορία), XLIX, 25,3
