Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Àrea de Broca

Per a altres significats, vegeu «Broca».
Infotaula anatomiaÀrea de Broca
Part delòbul frontal Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD065711 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 242176 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/Broca-area Modifica el valor a Wikidata
Termes anatòmics de neuroanatomia

L'àrea de Broca és la secció del cervell humà involucrada en la producció de la parla, el processament del llenguatge i la comprensió. Encara que, tradicionalment, se l'ha associada amb la producció de la parla, avui sembla que no és aquesta la seva funció concreta. Cal no oblidar que, malgrat la importància d'aquesta àrea en la parla, no se'n pot parlar en termes absoluts.

Està ubicada a la tercera circumvolució frontal (circumvolució frontal inferior), en les seccions opercular i triangular de l'hemisferi dominant per al llenguatge (per a un ésser humà, dretà o esquerrà, en la gran majoria és l'hemisferi esquerre).[1]

Aquesta regió correspon a les àrees de Brodmann 44 i 45, i es connecta amb l'àrea de Wernicke (l'altra regió important per al llenguatge en els humans) mitjançant un feix de fibres nervioses anomenat fascicle arquejat.

Es diu així en honor del metge francès Paul Pierre Broca, que la va descriure el 1864, després de diversos estudis post mortem de pacients afàsics que presentaven un greu dany en aquesta regió.

L'àrea de Broca es divideix en dues subàrees fonamentals: la triangular (anterior), que probablement s'encarrega de la interpretació de diverses maneres dels estímuls (associació plurimodal) i de la programació de les conductes verbals, i l'opercular (posterior), que s'ocupa de només un tipus d'estímul (associació unimodal) i de coordinar els òrgans de l'aparell fonatori per a la producció de la parla, per la seva posició adjacent a l'escorça motora.

Les lesions d'aquesta regió poden conduir a l'agramatisme i a l'afàsia de Broca (també coneguda com a afàsia expressiva, motora o no fluida), que impedeixen la comprensió o la creació d'oracions complexes des del punt de vista gramatical. La parla no és productiva, i generalment conté molt poques paraules i moltes repeticions i falques.

Vegeu també

Bibliografia

¹ Traducció lliure de Goodglass, H. & Geschwind, N. (1976) Language disorders. En E. Carterette i M.P. Friedman (eds.) Handbook of Perception: Language and Speech . Vol II. New York: Academic Press.


Nota

  1. George Yule; Antonio Benítez Burraco & Nuria Bel Rafecas. El lenguaje. Ediciones AKAL, març 2007, p. 163–. ISBN 9788446025214 [Consulta: 2 maig 2011]. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9