Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Àrab sirià

Per a altres significats, vegeu «Sirià (desambiguació)».
Infotaula de llenguaÀrab sirià
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatSíria Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
llengües semítiques
àrab
àrab llevantí
àrab llevantí septentrional Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet àrab Modifica el valor a Wikidata
Codis
IETFapc-SY Modifica el valor a Wikidata

El sirià o siri és un dels dialectes orientals de la llengua àrab, i és parlat principalment a Síria.

Convé no confondre'l amb el siríac, dialecte arameu que ha esdevingut llengua literària i litúrgica a la major part d'Àsia de la mà de l'Església Ortodoxa Siríaca.

Usuaris del sirià

El dialecte sirià es parla als següents llocs: Líban, els Palestina i Jordània, amb diferències segons la zona, però amb suficients trets comuns com per a ser considerat un sol dialecte dins la zona d'orient mitjà.

Com la resta de dialectes àrabs, el sirià-àrab generalment només es fa servir com a llengua d'ús oral, mentre que per a expressar-se per escrit es fa servir preferentment l'àrab estàndard modern. No obstant això, existeix la tendència actual a fer-lo servir dins l'àmbit d'internet, per exemple en alguns fòrums, tot i que alguns usuaris empren sovint l'alfabet llatí per escriure paraules en aquest dialecte.

Importància d'aquest dialecte

La indústria de la música i la creixent difusió de la televisió per satèl·lit han ajudat que el dialecte sirià s'entengui en gairebé tota la Península Aràbiga. Igual que la música ha estat decisiva per a la difusió del siríac, la producció de programes en aquest dialecte, especialment les telenovel·les han fet una funció similar, doncs es veuen per tota la zona d'orient mitjà. Un exemple és l'emissió de l'exitosa sèrie sobre el Ramadà Bab al-Hara.

Les diferències fonètiques

En l'àrab estàndard o normatiu hi ha dos sons aspirats interdentals (ث = th) i (ذ = dh) que els residents de la zona oriental pronuncien com "t" i "d", i en unes poques paraules el substitueixen per "s". El mateix passa amb la consonant emfàtica ظ, que en aquesta zona pronuncien com ز (amb so de s).

La lletra (àrab), en àrab estàndard [d͡ʒ] ('pronunciat com dsch), sona una mica més suau en el dialecte de Damasc, és a dir [ʒ] (com la "J" de Jordi). En moltes parts del país, però, es pronuncia com en l'àrab estàndard.

En lloc de la lletra (àrab) a les zones urbanes de la República Síria es pronuncia com si fos un conjunt vocàlic sòlid (lletra Hamza). En paraules religioses o en refranys la "o" es pronuncia més oberta, mentre que en llenguatge estàndard es pronuncia més tancada. En la parla dels beduïns aquest so es velaritza com una [g]. En una zona del nord es transforma el so inicial q per k. Molt estès entre els beduïns és la pronunciació de la k com [tʃ] (tsch).

En els diftongs "ai" i "au" sovint s'allarga la i o es contrau formant el so o. En la majoria de les síl·labes amb vocals àtones curtes, el so de la vocal neutra es redueix o s'omet. Això succeeix en major o menor grau, segons les particularitats del parlant. També entre els parlants del nord passa que conserven el so u curt a final de paraula en la conjugació dels verbs, en primera persona del passat perfet (exemple: qultu o bé kultu en lloc de ʿılt).

Les diferències en la gramàtica

Com en tots els dialectes àrabs parlats la gramàtica és més senzilla que en l'àrab estàndard. Les principals diferències són:

  • En el sirià no existeixen els casos (nominatiu, genitiu, acusatiu). Les terminacions dels casos amb el fenomen conegut com a nunació es perd en el sirià.
  • No existeix el mode subjuntiu ni el mode apocopat (jussiu o imperatiu).
  • La negació de frases verbals es porta a terme tant en present com en passat a través de la partícula ما (en àrab estàndard لا per al present i لم lam en el passat), les formes nominals són amb مو Mu negada (àrab estàndard: ليس Laysaen acusatiu).
  • L'ús comú en les formes verbals plurals femenines de l'àrab estàndard no s'utilitzen, ni les formes verbals de doble sentit.

Diferències en el lèxic

N'hi ha molta diferència de lèxic amb l'àrab estàndard. En el cas de l'estructura de les paraules, aquestes diferències són molt clares. No es tracta només de diferències fonètiques sinó també de l'ús de paraules completament diferents de les que s'ensenyen a les escoles d'àrab. Aquest llistat té com a objectiu proporcionar un breu resum. Conté algunes paraules pròpies de la zona de Damasc i el penjoll s'utilitza normalment per a l'àrab estàndard.

català àrab estàndard dialecte sirià de Damasc
quan عندما ʿindamā وقت إللي wa′t ıllī
també أيضًا ayḍan كمان kamān
llavors ثم ṯumma بعدين baʾdēn
allà هناك hunāka هنيك hınīk
fora في الخارج fī l-ḫāriǧi برا barrā
dins في الداخل fī d-dāḫili جوا ǧuwwā
جيد ǧayyid منيح kwayyıs, mnīḥ
meitat نصف niṣfu نص nuṣṣ
la seva له lahu اله élō
aqui هنا hunā هون hōn
en في ب b-
si نعم naʿam اي ē
algú أحد aḥadun حدا ḥadā
ara الآن al-āna هله halla
pròxim القادم al-qādimu الجاي ıl-ǧāyy
últim آخر āḫaru تاني tānī
només فقط faqaṭ بس bass
o (disjuntiu) أم am ولا wıllā
encara حتى الآن ḥattā l-ān لسا lissā
molt جدا ǧiddan كتير ktīr
des منذ munḏu من mın
per tant هكذا hākaḏā هيك hēk
quan متى matā امتى ēmtā
que, per què ما، ماذا , māḏā شو šū
per, a causa de من أجل min aǧli منشان mınšān
pocs قليل qalīl شوي šwayy
però si ليت layta يا ريت yā rēt
tal com, la seva ك ka متل mıtl
vull أريد urīdu بدي bıddī
realment, en realitat فعلا fiʾlan ولله wa-llāh
on أين ayna وين wēn
cap a إلى ilā على، ع ʾalā, ʾa

Exemple de frase

Aquestes diferències poden donar com a resultat frases completament diferents en dialecte sirià:

.أريد أن أذهب إلي الجامعة غدا urīdu an aḏhaba ilā l-ǧāmiʿati ġadan (àrab estàndard)

.بدي روح عل جامعة بكرة bıddī rūḥ ʿal-ǧāmʿa bukrā (dialecte sirià de Damasc)

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9