Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Àcid domoic

Infotaula de compost químicÀcid domoic
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular311,136887 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolneuromuscular depolarizing agents (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₅H₂₁NO₆ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC(C=CC=C(C)C1CNC(C1CC(=O)O)C(=O)O)C(=O)O i Model 2D
O=C(O)CC1C(NCC1C(=CC=CC(C(=O)O)C)C)C(=O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

C[C@H](\C=C\C=C(\C)[C@H]1CN[C@@H]([C@H]1CC(O)=O)C(O)=O)C(O)=O i
C/C(=C\C=C\[C@H](C)C(=O)O)[C@H]1CN[C@H](C(=O)O)[C@H]1CC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D i Model 3D Modifica el valor a Wikidata

L'àcid domoic és una toxina natural produïda per diverses algues microscòpiques, especialment espècies de la diatomea Pseudo-nitzschia. Està associada a l'aparició de flors d'aigua ("blooms algals").[1] Alguns organismes com bivalves o crancs, ingereixen aquestes algues i concentren la toxina als seus cossos. El consum de mol·luscs o crancs contaminats pot causar un enverinament en éssers humans anomenat intoxicació amnèsica per marisc (ASP, Amnesic Shellfish Poisoning).

Distribució

L'àcid domoic va ser aïllat per primera vegada al Japó l'any 1958, a partir d'una alga roja anomenada "doumoi" o "hanayanagi" (Chondria armata[2]). Aquesta alga es fa servir al Japó com a anthelmíntic.

L'àcid domoic és produït també per les algues diatomees del gènere Pseudo-nitzschia.[3][4]

Toxicologia

El compost es pot bioacumular als organismes marins que s'alimenten de fitoplàncton, com bivalves, seitons i sardines. La toxina no és bioacumulada en el sentit clàssic del terme, ja que és ràpidament excretada pels organismes que la ingereixen; això no obstant, sí que s'acumula en gran concentració als consumidors secundaris que viuen en zones on la mateixa diatomea es troba en proporcions elevades (les formes clàssiques de bioacumulació es produeixen als teixits rics en greixos que acumulen toxines al llarg de la vida de l'organisme que, com més vell esdevé, en presenta una major concentració). Als mamífers, incloent-hi els éssers humans, l'àcid domoic actua com a neurotòxic i causa pèrdues de memòria a curt termini, dany cerebral i, en alguns casos, mort. Als mamífers marins causa convulsions i tremolors. Recentment s'estan duent a terme diverses recerques científiques relacionades amb l'associació de les marees roges, l'acid domoic i l'aparició de dany neurològic a mamífers marins de la costa del Pacífic.

Al cervell, l'acid domoic danya especialment l'hipocamp (relacionat amb la memòria) i el nucli de l'amígdala. El dany neuronal està relacionat amb l'activació dels receptors AMPA i del kainat, el que origina una entrada d'ions de calci. Tot i que el flux de calci cap a l'interior de les neurones és un procés normal, un increment incontrolat provoca la degeneració cel·lular.

Referències

  1. «Domoic Acid and Pseudo-nitzschia References Domoic Acid and Pseudo-nitzschia References». Arxivat de l'original el 2007-05-14. [Consulta: 3 maig 2007].
  2. «Picture». Arxivat de l'original el 2007-02-14. [Consulta: 3 maig 2007].
  3. «Pseudo-nitzschia H. Peragallo in H. & M. Peragallo 1900, emend Hasle 1993». Arxivat de l'original el 2007-03-21. [Consulta: 3 maig 2007].
  4. «Diatoms (12 species)». Arxivat de l'original el 2007-01-25. [Consulta: 3 maig 2007].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9