Magna Carta

Magna Carta Libertatum de 1215.

La Magna Carta (en latin «Granda Carta»), o Magna Carta Libertatum (en latin «Granda Carta de las Libertats»), es un document anglés adoptat pel rei Joan I d'Anglatèrra (Joan sens Tèrra) per resòlvre los problèmas socials e las dificultats importantas de politica exteriora. Foguèt elaborada aprèp de reünions intensas e complicadas a Runnymede (Surrey). Aprèp fòrça luchas e disputas, entre los nòbles de l'epòca, la Magna Carta foguèt fin finala adoptada pel rei Joan I d'Anglatèrra a Londres lo 15 de junh de 1215. Los nòbles normands oprimissián los anglosaxons e aquestes se rebellèron contra aqueles.

La Magna Carta es davancièra dels regims politics modèrnes ont lo poder del monarca o president se vei bornat o limitat per un Conselh, Senat, Congrès, Parlament o Assemblada. Çò qu'impausa la Magna Carta es una limitacion del poder dels normands. Entre autras exigéncias, èra l'obligacion de pas pervertir lo drech; fins a formular d'un biais lo drech a un procès equitable e la separacion de la glèisa e de l'Estat.

Se compara sovent a la Bulla d'aur de 1222 aprovada pel rei Andrieu II d'Ongria. De circonstàncias semblantas obliguèron lo monarca ongrés a elaborar un corpus legal ont autrejava de privilègis a la noblesa e redusiá aqueles del rei, atal, la Magna Carta e la Bulla d'Aur de 1222, son los dos documents mai vièlhs considerats coma davancièrs dels sistèmas politics modèrnes e contemporanèus[1].

Basas de la Magna Carta

Los 63 articles que compta la Magna Carta afirman los drechs feudals de l'aristocracia fàcia al poder del Rei.

  • Es establit que 25 barons, mejançant una comission, contraròtlan lo poder del rei.
  • Formaliza la jurisprudéncia, fasent que degun poiriá pas èsser perseguit en justícia per la sola volontat del monarca.
  • Se melhora la securitat dels païsans, comerciants e artesans, que dins lo drech feudal anterior avián pas.
  • La monarquia s'engatja a respectar las libertats religiosas e politicas.

Referéncias

  1. ↑ (ongrés)Kristó Gyula: Magyarország története 895-1301. Bp. 1998.

Bibliografia

  • (es)Crónica de la Humanidad 1987, Plaza&Janés: ISBN:84-01-60699-3
  • (es)Nuevas ciencias sociales 7. Editorial santillana. ISBN 958-24-1092-4

Vejatz tanben

Ligams extèrnes

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Magna Carta.

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.