|
Xera
Xera (oficialment i en castellà, Chera) és un municipi del País Valencià que oficialment es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, però geogràficament i històricament se'l considera part de la comarca dels Serrans. Limita amb Requena (a la mateixa comarca); amb Xestalgar, Loriguilla i Sot de Xera (a la comarca dels Serrans); i amb Setaigües (a la Foia de Bunyol). GeografiaLa superfície del terme és molt abrupta i muntanyosa, amb altures superiors als mil metres. Destacar les alineacions del Pico Ropé, del Burgal, de Enmedio i del Tejo; totes emmarcades dins del Sistema Ibèric. A l'entrada del congost de Tormagal es troba la presa de l'embassament de Buseo, que ocupa la vall del mateix nom i regula les aigües del riu Reatillo, de règim pluvial mediterrani. Nombrosos barrancs drenen el terme, alguns amb curs permanent d'aigua, com el de la Hoz, i altres d'aigües temporals: Ropé, Agua, Ermita, Umbría, La Viña, Palancar, Burgal i Covachuela. Les roques calcàries que conformen les muntanyes xeranes han sigut excavades i modelades pel Reatillo i els seus afluents, que han llaurat congosts profunds. A vegades s'estrenyen formant estretes goles, com el barranc de la Hoz, que forma nombroses basses d'aigües cristal·lines i transparents. HistòriaXera va ser fundada pels almoràvits, qui en el segle xii van construir el seu castell, situat sobre un promontori aigües avall del Tormagal i al costat del riu. Davall del mateix riu es va formar un nucli de població que va rebre el nom de Sot de Xera. En 1238 va passar a pertànyer al Regne de València, com a localitat fronterera amb el Regne de Castella. Van posseir el senyoriu els Lihory, fins que en 1371, Pere el Cerimoniós li'l va concedir a l'infant Martí. Després va passar a la família Mompalau. Per la seua situació, durant la Guerra de les fronteres va ser presa per tropes castellanes, de manera que passà a formar part del Regne de Castella fins a l'any 1436, quan va finalitzar el conflicte. En 1525 els moriscs varen ser expulsats i Xera va quedar despoblada fins a 1540, quan s'hi establiren 12 famílies cristianes.[1] A partir de llavors s'unifiquen les corones de Castella i Aragó, però el territori va continuar pertanyent a una família valenciana fins al 1800, quan va passar a les mans de la Duquessa d'Almodóvar (Còrdova). En 1814 passà al Baró de Cortes de Pallars, però ja a la fi del segle xix José Enríquez Juana, un jueu madrileny, comprà tots els terrenys del senyoriu, els quals va vendre en 1921 a una família de Requena (Jordá) i a sis xerans. Anys més tard els Jordá van vendre les seues terres a altres xerans. Demografia
EconomiaLa seua economia es basa fonamentalment en l'agricultura. En el secà es conreen ametllers, oliveres, vinya i cereals. Els regadius reben aigües de les fonts de l'Ermita, els Oms i Gabriel, i s'hi conreen blat de moro, patates, cebes i altres hortalisses. Es cria bestiar llanar. Destaca també el turisme d'interior, relacionat amb el reclam turístic de l'entorn natural. Política i governComposició de la Corporació MunicipalEl Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).
AlcaldiaDes de 2007 l'alcalde de Xera és Alejandro Portero Igual, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).
MonumentsMonuments religiosos
Monuments civils
Llocs d'interés
Festes i celebracionsXera celebra les seues festes patronals a la Verge dels Àngels el 2 d'agost i a Sant Josep el 3 d'agost, per això habitualment es declara una setmana de festes que comença el dia 1 d'eixe mes i acaba el 6. També se celebren les festes dels quintos, el dia 17 de gener (Sant Antoni) i la festa de Los mayos el 30 d'abril. Referències
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
