Aquesta pàgina serveix de suport per transcriure de forma coherent els mots d'origen rus a la Viquipèdia. El seu contingut es basa principalment en els criteris de transcripció de l'IEC.
La transcripció no s'ha de confondre amb la transliteració. Segons l'Institut d'Estudis Catalans:
- Transliteració és l'adaptació entre alfabets, lletra per lletra, que empra signes gràfics particulars i s'utilitza en treballs dirigits а un públic especialitzat.
- Transcripció és l'adaptació pràctica d’un alfabet аl d’una llengua particular.[1]
La finalitat pràctica fa que en ocasions s'hagin de barrejar criteris de transcripció (transmissió de sons) i de transliteració (trasllat de lletres).[1]
Transcripció al català
A continuació us oferim l'alfabet rus amb la transcripció al català proposada per l'Institut d'Estudis Catalans.
| maj. |
min. |
nom |
so (AFI) |
transcripció |
notes
|
| А |
а |
a |
/a/ |
a
|
| Б |
б |
be |
/b/ |
b
|
| В |
в |
ve |
/v/ |
v
|
| Г |
г |
gue |
/g/,/x/ |
g
|
| gu |
davant e, i s'adopta l'ortografia gue, gui
|
| Д |
д |
de |
/d/ |
d
|
| Е |
е |
e |
/je/ |
e |
després de consonant, de "и" o "й"
|
| ie |
en posició inicial, després de vocal i després dels signes "ъ" o "ь"
|
| Ё |
ё |
io |
/jo/ |
o |
després de "ж", "ч", "ш" o "щ", i simplificació després de "и" o "й"
|
| io |
|
| Ж |
ж |
je |
/ʐ/ |
j
|
| З |
з |
ze |
/z/ |
z
|
| И |
и |
i |
/i/ |
i |
–ий, –ый a final de paraula se simplifica en -i
|
| Й |
й |
i kràtkoie |
/j/ |
i
|
| К |
к |
ka |
/k/ |
k
|
| Л |
л |
el |
/ɫ/ |
l
|
| М |
м |
em |
/m/ |
m
|
| Н |
н |
en |
/n/ |
n
|
| О |
о |
o |
/o/ |
o
|
| П |
п |
pe |
/p/ |
p
|
| Р |
р |
er |
/r/ |
r
|
| С |
с |
es |
/s/ |
s
|
| ss |
intervocàlic
|
| Т |
т |
te |
/t/ |
t
|
| У |
у |
u |
/u/ |
u
|
| Ф |
ф |
ef |
/f/ |
f
|
| Х |
х |
kha |
/x/ |
kh
|
| Ц |
ц |
tse |
/t͡s/ |
ts
|
| Ч |
ч |
txe |
/t͡ɕ/ |
tx
|
| Ш |
ш |
xa |
/ʂ/ |
x
|
| ix |
després de vocal, excepte "и" i "ы"
|
| Щ |
щ |
sxa |
/ɕː/ |
sx
|
| Ъ |
ъ |
signe fort |
— |
— |
sense palatalització, usualment no es transcriu; i abans de "е"
|
| Ы |
ы |
i |
/ɨ/ |
i
|
| Ь |
ь |
signe feble |
/◌ʲ/ |
— |
amb palatalització, usualment no es transcriu; i abans de "е" o "о"
|
| Э |
э |
e |
/e/ |
e
|
| Ю |
ю |
iu |
/ju/ |
iu
|
| u |
simplificació després de "и" o "й"
|
| Я |
я |
ia |
/ja/ |
ia
|
| a |
simplificació després de "и" o "й"
|
| Lletres arcaiques, anteriors al 1918
|
| I |
і |
i decimal |
/i/ |
i |
Va ser substituïda per и
|
| Ѳ |
ѳ |
fità |
/θ/ |
f |
Va ser substituïda per ф
|
| Ѣ |
ѣ |
iat |
/je/ |
e/ie |
Va ser substituïda per е i segueix el mateix criteri que aquesta
|
| Ѵ |
ѵ |
íjitsa |
/i/ |
i |
Va ser substituïda (gradualment, abans del 1918) per и
|
Notes
- En molts texts, excloent diccionaris i material didàctic, la lletra “ё” és usada rarament i s'escriu “е”, sense dièresi. Tanmateix, es continua pronunciant i transcrivint com a “ё”.
- No es tenen en compte els emmudiments en certs grups de consonants, es transcriuen totes les lletres.
- No es tenen en compte les reduccions de vocals àtones. En una primera aproximació, es poden llegir sense la neutralització de vocals del català oriental.
Accentuació
El rus no utilitza l'accent gràfic, però en els diccionaris i material didàctic se sol indicar la vocal tònica amb un accent tancat. Una mateixa paraula pot tenir significats diferents segons l'accent, per exemple му́ка (muka, «tortura») i мука́ (mukà, «farina»). La síl·laba tònica és difícil de predir, cal consultar algun diccionari o font que indiqui l'accent.
| ciríl·lic |
А́ |
а́ |
Е́ |
е́ |
И́ |
и́ |
О́ |
о́ |
У́ |
у́ |
Ы́ |
ы́ |
Э́ |
э́ |
Ю́ |
ю́ |
Я́ |
я́
|
| romanització |
À |
à |
Ié |
ié |
Í |
í |
Ó |
ó |
Ú |
ú |
Í |
í |
É |
é |
Iú |
iú |
Ià |
ià
|
En la transcripció se segueixen les normes d'accentuació en català. S'utilitza l'accent tancat, excepte à. La e i la o poden tenir una pronunciació oberta en alguns casos però són majoritàriament tancades i es transcriuen de forma invariable.
En algunes combinacions, les i i u tòniques s'escriuen amb dièresi: Mikhaïl, Barnaül (vegeu la secció "Combinacions vocal + и, у").
La lletra “ё” normalment és tònica, amb transcripció ó/ió, excepte en monosíl·labs, mots compostos i en manlleus rars.
- Pel que respecta a l'accentuació de topònims i antropònims russos es pot consultar un document noruec on es podrà veure on recau l'accent tònic del mot en la columna corresponent a la romanització noruega.
- Eina que afegeix accents en rus
Consulta
Aquesta és una eina d'ajuda per a consultar transcripcions del rus al català. Per a una correcta transcripció amb accents cal incloure els accents en ciríl·lic. El codi de l'eina és a Mòdul:ru-trans. En cas de comentaris sobre alguna transcripció, els podeu fer a la pàgina de discussió.
Vegeu també
Referències
