|
|
|
|---|
Directrius i recomanacions |
|---|
|
| | | |
|
|
|
|
Diverses llengües utilitzen sistemes d'escriptura diferents a l'alfabet llatí. Existeixen diversos mètodes de transliteració i transcripció entre diferents alfabets, amb diversos graus de normalització. Aquesta pàgina recull els criteris a aplicar a la Viquipèdia per mantenir una coherència i uniformitat. Utilitzem romanització per referir-nos en alguns casos a la conversió a l'alfabet llatí en format científic internacional (transliteració) i en altres a l'adaptació a l'alfabet català (transcripció).
Per a qualsevol llengua no inclosa a sota que faci servir l'alfabet llatí s'escriurà amb el mateix sistema d'escriptura, amb els diacrítics i caràcters especials inclosos.
Conceptes
- Transliteració o transcripció literal
- La conversió es fa literalment, lletra per lletra, sol ser reversible i internacional. L'ús va adreçat a publicacions especialitzades.
- Transcripció fonètica
- És la representació dels sons, normalment amb l'alfabet fonètic internacional.
- Transcripció gràfica o simplificada
- És una adaptació de la transliteració a les normes de pronunciació de la llengua destinació, simplificant l'ús de diacrítics no habituals. No reprodueix fidelment la pronúncia original però s'hi aproxima sense tergiversar la part essencial i adaptant-se als hàbits de lectura del lector. Per a algunes llengües existeix una transcripció simplificada consolidada internacionalment i en d'altres casos la transcripció pot ser diferent segons l'ortografia de cada llengua destinació.
- Romanització
- És l'adaptació pràctica a l'alfabet llatí, sigui per transliteració, per transcripció gràfica o per una combinació. No s'ha de confondre amb la «llatinització», adaptació a la llengua llatina, usada històricament com a llengua franca. En aquest sentit, la romanització al català és una «catalanització» parcial i convencional. Existeixen alguns sistemes estandarditzats. L'ús va adreçat a obres de divulgació.
Aquests sistemes estan relacionats amb les llengües escrites, no les llengües parlades. No representen la pronunciació, només s'hi aproximen. Sovint s'utilitza transliteració de forma genèrica quan en realitat es tracta d'una transcripció. Per evitar ambigüitats utilitzem romanització per la conversió pràctica.
Criteris generals
- Sistemes d'escriptura no llatins
- Tota paraula o text escrit en un sistema d'escriptura no llatí hauria d'anar acompanyat de la romanització.
- Altres alfabets llatins
- Per les llengües escrites amb un alfabet llatí no cal cap romanització, es manté literalment encara que utilitzi caràcters o diacrítics no habituals en català.
- Formes adaptades i formes tradicionals
- Alguns mots poden estar adaptats en català i només tindria sentit usar la romanització en indicar l'etimologia, si fos necessari. En altres casos hi poden haver formes usades tradicionalment, per exemple Pequín en xinès és 北京 transcrit Beijing segons el sistema pinyin. En qualsevol cas preval la norma Viquipèdia:Anomenar pàgines.
- Formes internacionals consolidades
- Alguns personatges residents a l'estranger poden tenir un nom consolidat en alguna forma transcrita determinada. Pels topònims i pels passaports hi poden haver unes transcripcions oficials. Si hi ha diferents alternatives es pot analitzar cas a cas segons Viquipèdia:Anomenar pàgines.
Sistemes de romanització
Un sistema de romanització és un compromís entre diferents objectius sovint contradictoris. Poden existir diferents sistemes adaptats per a diferents propòsits: lexicogràfic, lingüístic, geogràfic, bibliogràfic, diplomàtic, etc.
Normes d'estil consolidades:
- Grup d'experts de les Nacions Unides pels noms geogràfics.
- Elabora una estandardització de topònims amb el propòsit d'evitar ambigüitats i confusions en l'àmbit internacional. El sistema de romanització és únic, reversible i simple minimitzant l'ús de diacrítics i caràcters inusuals. Vegeu el document Technical Reference Manual for the Standardization of Geographical Names i el portal Working Group on Romanization Systems.
- Consorci Unicode
- El sistema de transliteració d'Unicode es basa en estàndards consolidats, és reversible i predictible de forma que permet automatitzacions. Vegeu el document Unicode Transliteration Guidelines.
- Institut d'Estudis Catalans
- La Secció Filològica de l'IEC ha elaborat propostes de transcripció d'altres llengües adaptades al català, actualment per l'àrab, l'hebreu, rus, xinès i grec modern (pendent de publicació). Vegeu Documents / Transcripció d'altres llengües.
Vegeu a continuació les consideracions per a cada llengua.
Àrab
Encara no existeix un acord a la Viquipèdia, però sí que existeix una proposta oficial que dóna pautes que, tanmateix, no s'ha aplicat sistemàticament a la Viquipèdia. Vegeu Discussió:Islam.
Per als noms propis més comuns hi ha aquesta llista, així com una llista publicada en xarxa per l'IEC.
També n'existeix una especificació ISO.
Bielorús
Georgià
Grec
Grec modern
Sistema de transcripció del grec modern al català aprovat per la Secció Filològica de l'IEC el 14 de febrer de 2020:
Grec antic
Hebreu
- Romanització de l'hebreu, basada en la proposta de l'IEC per a la romanització tant de l'Hebreu clàssic com el modern. Per a fins divulgatius com aquesta Viquipèdia es recomana la transcripció simplificada.
- Per als noms bíblics de persones i llocs, es recomana usar les formes tradicionals que apareixen a la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI).
- Per als de persones i llocs que no apareixen en el text bíblic ni tenen forma tradicional catalana, es recomana usar els criteris de l'IEC més amunt esmentats. També s'hauria d'indicar com a formes alternatives les de l’Acadèmia de la Llengua Hebrea del 2006 (cf. La transcripció dels noms propis hebreus).
Ídix
Japonès
Kazakh
Rus
Ucraïnès
Xinès
Vegeu també
Enllaços externs
