Ventolà (el Pont de Suert)
Ventolà és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça, del terme municipal del Pont de Suert, dins del seu terme originari.[1] Consta de tres cases o focs (Ca d'Enrós, Ca de Mateva i Ca de Rosset) després de molts anys d'estar deshabitat, actualment s'hi viu en una casa, ja que la proximitat del Pont de Suert ha dut els de Ventolà a baixar-hi, tant per comoditat i millor comunicació, com per motius laborals. El lloc es troba a 1.013,8 m. d'altitud, a la Serra de Ventolà, contrafort de Pla de Mont. Presideix aquest nucli l'església de sant Esteve, sufragània de Santa Maria del Pont de Suert. El poble és molt a prop i damunt del Pont de Suert, de manera que des del poble es pot apreciar una bona vista de la capital de la comarca. S'accedeix a Ventolà per una pista que hi ha a mà dreta, just en entrar a la part nova del Pont de Suert, venint des del sud. EtimologiaSegons Joan Coromines,[2] Ventolà procedeix d'un adjectiu romànic, català antic, amb el significat d'enlairat, exposat al vent. Segons ell cal excloure d'altres hipòtesis formulades, que farien el topònim o bé d'origen iberobasc o germànic. HistòriaLa primera documentació de Ventolà és del 967, quan el comte i marquès de Ribagorça Arnau I concedí a Lavaix la vil·la de Ventolano. Torna a ser esmentat el 1015, quan, amb motiu de la consagració dels altars de Lavaix, concedeixen al monestir tot de terres i vinyes a Ventolà. En el Fogatge del 1553 hi consten 3 focs[3] (unes 15 persones). El 1960 encara tenia 52 habitants. Cap al 1975 queda deshabitat i el seus veïns baixen a viure al Pont de Suert. Des del 2010 torna a estar habitat amb 8 veïns. Al 2019 hi havia 5 habitants.[4] Llocs d'interès
Referències
Bibliografia
|