|
Igüerri
.JPG) .JPG) .JPG) Igüerri és un poble del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça.[1] Formà part del terme de Llesp fins a la incorporació al Pont de Suert el 1965. És a prop de l'extrem de llevant de l'antic municipi de Llesp. Està situat a 1.336,5 metres d'altitud, dalt d'un turó d'on davallen cap a ponent el barranc del Camí d'Irgo, cap al sud-oest, el barranc de l'Oratori, i cap al sud el barranc de la Font de Puiol. S'accedeix al poble per una pista asfaltada i estreta, que mena des del quilòmetre 7 de la carretera L-500, al nord-est de Cóll a El Pont de Suert passant per Iran, Irgo i Gotarta. La seva església és un dels monuments que reflecteixen la història del poble. És dedicada a sant Esteve, i es troba a l'extrem sud-est del poble. És d'estructura senzilla amb una nau i amb un campanar baix i ample de figura octogonal; és pobra en decoració. Encara s'hi canten, com a la majoria de pobles catalans, cada any els goigs a Sant Esteve, sant patró d'Igüerri. És sufragània de la parròquia de la Mare de Déu de les Neus d'Irgo. EtimologiaEl nom és d'origen[2] basc (de gorri, rogenc). HistòriaEn el Fogatge del 1553 hi consten, com a Eguerri, tres focs[3] (uns 15 habitants). Igüerri va tenir ajuntament propi des de la formació dels ajuntaments moderns a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis, i el va mantenir fins al 1847, any en què es va veure obligat a unir-se a Llesp en no arribar als 30 veïns (caps de família) que exigia la nova llei municipal aprovada dos anys abans. Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico... del 1845[4] descriu el poble dient que és en el vessant meridional d'una muntanya que l'arrecera una mica dels vents del nord, i que té un clima fred mitjanament sa. El poble, segons ell, està format per quatre cases baixes i de mala construcció que formen un carrer costerut i incòmode, amb església dedicada a sant Esteve, que depèn de la parròquia de Gotarta. El cementiri i l'església estaven una mica separats del poble, i aquest disposava d'una font propera, i una altra de més llunyana, a un quart d'hora, camí d'Irgo, que es feia servir quan s'assecava la primera. El terreny d'Igüerri era muntanyós, aspre i de mala qualitat, i la part dedicada al conreu produeix poc; hi havia roures i bardisses, així com alguns prats de secà. S'hi collien 120 quarteres de sègol, 10 d'ordi, 10 de civada i 20 de mongetes i altres llegums, a més de moltes patates, principalment aliment dels d'Igüerri. S'hi cria bestiar de llana i boví, així com les mules necessàries per al treball dels camps. Constituïen el poble 2 veïns i 10 habitants. El 1981 hi consten 10 habitants, que havien baixat a 8 el 2006. El 2019 en tenia 9.[5] Referències
Vegeu tambéBibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Igüerri
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.JPG)
