Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Trofeu de Frontó Enerhi

Plantilla:Infobox sports competitionTrofeu de Frontó Enerhi
Imatge
Finalistes de 2017: Pasqual, Pere Roc II, Roberto i Puchol II.
Tipuscompetició esportiva Modifica el valor a Wikidata
Esportpilota valenciana Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Vigència2006 – Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocPere Roc II
(2022)
Modifica el valor a Wikidata

El Trofeu de Frontó Enerhi —anomenat fins 2021 Trofeu President de la Diputació de València— és un torneig de frontó valencià organitzat per la Fundació per la Pilota Valenciana amb el patrocini de l'empresa Enerhi; a l'origen, l'organitzà l'empresa de pilota ValNet, substituïda per la FUndació i sempre amb el suport de la Diputació de València, la qual donà nom al torneig durant les setze primeres edicions.[1]

El sistema de competició és de 6 parelles, cadascuna representant un ajuntament, jugant-se la classificació a la final en 2 semifinals a partida única.

L'any 2019, De la Vega revalidà el títol a casa junt amb Adrián de Museros en véncer 41 per 34 a Pere Roc i Alejandro: encara que els últims dominaren al començament de la partida, conforme Adrián entrà en el joc mentre De la Vega suportava el pes, els rojos guanyaren avantatge en respondre millor davant la improvisació dels atacs contraris que els blaus; esta fou l'última participació d'Adrián (llavors amb quaranta-tres anys) en el campionat.[2]

Història

Álvaro de Faura és qui més finals ha jugat i ha guanyat (cinc victòries de huit disputades), igualat amb Puchol II (cinc de cinc, una en parella amb Álvaro) i seguit per Montesa (quatre de sis), De la Vega (quatre de sis) i Genovés II (dos de sis):

Històric[3]
# A. Campions Res. Subcampions Frontó
17 2022 Pere Roc II i Àlex de Paterna[4] 41—? De la Vega i Guillermo Almussafes
16 2021 De la Vega i Adrián de Quart[5] 41—24 José Salvador i Àlex de Paterna Almussafes
15 2020 De la Vega i Bueno 41—29 Genovés II i Alejandro Almussafes
14 2019 De la Vega i Adrián II 41—34 Pere Roc II i Alejandro Almussafes
13 2018 De la Vega i Carlos M. 41—15 Genovés II i Adrián II Almussafes
12 2017 Puchol II i Roberto 41—34 Pere Roc II i Pasqual II[6] Almussafes
11 2016 Puchol II i Lemay De la Vega i Pasqual
10 2015 Fageca i Montesa Adrián III i Àlex
9 2014 Puchol II i Àlex Álvaro i Montesa
8 2013 Álvaro i Santi Adrián II i Herrera
7 2012 Puchol II i Montesa 17—11 Álvaro i Jesús[7] el Puig
6 2011 Álvaro i Puchol II 41—27 Núñez i Montesa el Puig
5 2010 Genovés II i Montesa 41—37 Núñez i Raül II el Puig
4 2009 Genovés II i Montesa 41—34 Álvaro i Espinol el Puig
3 2008 Álvaro i Fageca 41—36 Genovés II i Espinola el Puig
2 2007 Álvaro i Espinola 41—37 Genovés II i Raül II Albal
1 2006 Álvaro i Espinola 41—15 Cervera i Lemay Toixa

Referències

  1. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Maties Oliver. «». Superdeporte, 15-07-2022. [Consulta: 6 setembre 2022].
  2. ↑ J. Cano «Recital de De la Vega en la final del Trofeu Diputació». Superdeporte, 08-09-2019 [Consulta: 21 setembre 2019].
  3. ↑ «Quadre Honor Trofeu Diputació de València de Frontó». FunPiVal, 24-07-2018. [Consulta: 24 setembre 2019].
  4. ↑ «XVII Trofeu de Frontó Enerhi». FunPiVal. [Consulta: 6 setembre 2022].
  5. ↑ «XVI Trofeu Diputació de València de Frontó». FunPiVal. [Consulta: 6 setembre 2021].
  6. ↑ Javier Cid «Puchol II i Roberto s'enduen el Trofeu Diputació de València de frontó». PilotaVeu, 17-09-2017 [Consulta: 17 setembre 2017]. Arxivat 17 de setembre 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-09-17. [Consulta: 17 setembre 2017].
  7. ↑ «Puchol II i Montesa campions del Trofeu Diputació de frontó per lesió d'Álvaro». ValNet, 23-09-2012. [Consulta: 27 desembre 2012].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs
Kembali kehalaman sebelumnya