|
Tomeu Seguí Nicolau
BiografiaInfància i adolescènciaDe ben petit, Tomeu Seguí va llegir i copiar a dibuixants de l'escola Bruguera (Francisco Ibáñez, Raf, Vázquez) i també a dibuixants francobelgues (Morris).[1] A finals dels anys setanta, va descobrir a les revistes Tótem i Comix Internacional a autors com Alberto Breccia, Carlos Giménez, Moebius, José Muñoz i Sampayo o Hugo Pratt, els quals el feren decantar per la seva vocació.[1] La seva primera historieta va aparèixer a Senda del Cómic (1979).[2] Inicis professionals (1983-1989)Va rebre classes de pintura a Barcelona, mentres intentava obrir-se pas a les revistes de còmic nacionals, participant a "Comic del Aficionado" (1983) de Toutain Editor.[2] Va ser, això no obstant, mitjançant una companya d'estudis, filla de Fernando Fernández, que va poder publicar la seva primera historieta com a professional a la revista Metropol (1983), editada pel mateix Fernando Fernández. Aquesta revista tancà al cap de poc i va publicar a Madriz En alas de Mercurio on apareix per primera vegada el seu personatge el detectiu Simón Feijoo (1986). Les següents històries curtes del detectiu es recopilaren a l'álbum A salto de mata (Editorial Complot, 1989).[1] També va publicar a El Víbora les sèries Lola y Ernesto (1988) i Héctor y Rita (1990).[2] Il·lustrador (1989-1997)A partir de 1989, amb La capseta d'Ivori s'havia volcat en la il·lustració: Les curioses revoltes d'en Xaterot (1990), El traficant d'armes (1991), Al damunt d'un polvorí (1992), Les dues banderes (1992), L'abat Oliba (1993), etc.[2] Va publicar també àlbums d'historietes com Luigi es Luis (Ed. Milán, 1991) i Locus de Barna (Ed. El Pregonero, 1996).[2] Tornada a Mallorca (1998-2006)Després de tornar a Mallorca i juntament amb Sonia Delgado, es va embarcar en l'edició de dues revistes de còmic infantils: Rifi Rafe, suplement setmanal del diari "Última Hora" (1998-2002),[2] i "Esquitx" des de l'any 2000. Més endavant, va publicar per a Edicions de Ponent dos àlbums de Simón Feijoo: Cohibas Connection amb guió de Carles Santamaría (2001) i ¿Coca o ensaïmada? (2003). Amb El sueño de México (2004), escrita per Ramón de España (2004), va debutar en el mercat francobelga mitjançant l'editorial Paquet. Va diversificar a més la seva vessant com a il·lustrador infantil,[3] ja fos a contes per a l'editorial Cruïlla o SM, llibres de text per a Santillana i d'aprenentatge del castellà per a l'editorial alemanya Langenscheidt.[4] Mentrestant, va fer diverses historietes a publicacions alienes al medi, dos projectes d'àlbum que no acaben de quallar amb Jorge Zentner com a guionista,[3] a més de la tira Vuits I Nous, publicada diàriament des de 2004 en el diari "Última Hora" de Balears, amb guió de Ferran Aguiló.[5] Maduresa i reconeixement (2007-present)L'any 2006, decidit a realitzar una obra més ambiciosa, va convèncer el guionista Felipe Hernández Cava per a col·laborar a Les serps cegues,[1] que va rebre l'any 2008 els premis a la Millor Obra i al Millor Guió al 27è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, els IX Premis de la Crítica a les categories de Millor Obra i Millor Guió i el Premi Nacional del Còmic[6] El mes de juny del mateix any, ambdós començaren "Hágase el Caos", un thriller polític en dos toms ambientat l'any 1953.[1] També va assistir al Saló del Còmic de Barcelona, com a part de la representació balear homenatjada al Saló.[7] El 2011, juntament amb Gabi Beltrán com a guionista, va dibuixar la novel·la gràfica Històries del barri, obra guanyadora del Premi Ciutat de Palma de Còmic. Obra
Referències
Bibliografia
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||
