Apiculada: amb l'extrem en forma de mucró. Sinònim de mucronada.
Acuminada: amb l'extrem allargat en punta fina.
Aguda: amb l'extrem en punta prima.
Aristada: proveïda d'una espina terminal.
Emarginada: amb l'extrem en forma d'escotadura.
Mucronada: amb l'extrem en forma de mucró.
Obtusa: amb l'extrem en la punta arrodonida.
Retusa: amb l'extrem deprimit.
Truncada: amb l'extrem que sembla tallat.
Segons la forma del marge
S'anomenen fulles enteres les que tenen el marge sense entrants i ni sortints. Si els entrants són més profunds, podem trobar-nos amb tres casos:
Fulles feses (-ifida): els entrants no arriben a la meitat de la distància entre el nervi medial i la vora.
Fullespartides(-ipartida): els entrants passen de la meitat de la distància al nervi medial, però no hi arriben.
Fullesseccionades(-isecta): els entrants arriben al nervi medial.
Aquest tipus de fulles afegeixen al nom original segons la nervadura original un sufix amb funció de la profunditat de la incisió. D'aquests manera els termes es combinen com:
Fesa
Partida
Seccionada
Nervadura pinnada
Pinnatífida
Pinnatipartida
Pinnatisecta
Nervadura palmada
Palmatífida
Palmatipartida
Palmatisecta
Quan els segments de la fulla estan dividits de la mateixa manera que el conjunt de la fulla, es fa servir el mateix adjectiu amb el prefix bi. Així, una fulla pinnatisecta amb els segments pinnatisectes, és una fulla bipinnatisecta.
Segons la forma de la base
Forma
Tipus
Descripció
Amplexicaule
Amb la base que abraça la tija encerclant-la
Arrodonida
Amb la base rodona
Asimètrica
Amb els costats de la base no simètrics
Atenuada
Amb l'extrem de la base agut i més o menys estret
Auriculada
Amb forma de lòbuls d'orella
Cordada
Amb forma de cor
Cuneada
Amb base recta i convergent en forma de falca
Decurrent
Amb el limbe prolongat sobre la tija per sota del punt d'inserció
Embeinadora
Amb una beina que envolta parcialment o totalment la tija
Hastada
Amb els lòbuls basals més o menys triangulars i dirigits cap a fora
Segons la divisió del marge
Es parla de fulles simples quan aquestes presenten el limbe tot d'una peça, o de fulles compostes quan presenten un limbe ramificat i dividit en "fulletes" d'ordre inferior i més petites anomenades folíols.
1: Feixos vasculars de la vena mitjana, al centre de la fulla
2: Tija
Segons la nervadura
Molt sovint, el limbe el trobem sostingut i comunicat per una xarxa de nervis (la nervadura foliar) i, només en el cas de no observar-n'hi, parlem de fulles enèrvies. Pot adoptar diferents disposicions:
Nervadura pinnada (fig. a): hi ha un nervi principal, continuació del pecíol, que recorre el limbe des de la base fins a l'extrem (l'àpex) i uns nervis secundaris, més prims, que surten del principal a banda i banda, recordant la forma de les barbes d'una ploma (d'aquí el nom pinnada, derivat de penna, que són les plomes grosses de les ales i la cua dels ocells).
Nervadura reticulada o anastomitzada (fig. b): el nervi principal se subdivideix en nervis secundaris i, aquest, a la vegada, en nervis d'ordre inferior fent un reticle.
Nervadura paral·lela (fig. c): tots els nervis neixen a la base de la fulla i la recorren paral·lels.
Nervadura palmada (fig. d): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten de l'extrem del pecíol.
Nervadura flabel·lada (fig. e): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten en forma de ventall obert.
Disposició de les fulles a la tija
A la disposició de les fulles sobre la tija se l'anomena fil·lotaxi. Les tipologies més importants són:
Alternes (fig a.) - quan es troben a diferents alçades.
Decussades (fig b.) - els parells de fulles es troben en creu unes respecte a les altres.
Dístiques (fig c.) - quan estan disposades en dues files oposades
Esparses - quan es troben disposades més o menys helicoidement sobre la tija.
Fasciculades - quan es disposen en grups a la part superior de la tija.
Imbricades: quan es disposen una damunt de l'altra mig recobrint-se les unes a les altres.
Oposades - una enfront de l'altra en el mateix nus.
Perfoliades - fulles adherides a la tija i envoltant aquesta.
Roseta basal - agrupació de fulles situades en la base de la planta en forma radial.
Ternades - verticils en grups de tres a cada nus.
Verticil·lades (fig d.) - amb tres o més fulles sortint del mateix nus.
Textura de les fulles
En relació a aquest caràcter, les fulles poden ser:
Com en el cas de les tiges, les fulles poden no presentar cap mena de pilositat anomenant-se llavors fulles glabres.
Segons el tipus, la densitat i la consistència dels pèls, podem parlar de fulla:
Hirsuta: amb pèls rectes i rígids.
Híspida: amb pèls rectes, rígids, endurits i punxents.
Pilosa: amb pels llargs, rectes i blans.
Pubescent: amb pèls curts i suaus.
Sedosa: amb pèls fins, aplicats i brillants.
Tomentosa: amb pèls entortolligats densament disposats.
Segons la durada de les fulles
Les fulles tenen una vida limitada, però per a les plantes que viuen durant més d'un any (perennes) poden trobar diferents comportaments de les fulles que donen com a resultat diferents tipus de plantes:
Caducifòlies: plantes que perden la fulla en arribar l'estació desfavorable per a la planta, que a l'hemisferi nord acostuma a coincidir amb l'hivern com per exemple amb algunes espècies de roures com el Quercus pubescens (n'hi ha de marcescents com Quercus canariensis o Quercus faginea).
Marcescents: plantes amb fulles que s'assequen totes sobre la planta en arribar l'estació desfavorable (hivern) però no es desprenen immediatament sinó que ho fan a la primavera quan s'inicia la nova brotada foliar de la planta com en el faig (Fagus sylvatica).
Perennifòlies: plantes que presenten fulles durant tot l'any, atès que a mesura que cauen les fulles velles en van sortint de noves com el llorer (Laurus nobilis).
Segons la seva consistència
Les plantes de fulla dura o coriàcia s'anomenen esclerofil·les mentre que les de fulla tova s'anomenen malacòfiles.
