Théodore de Bèze |
|
Naixement | 24 juny 1519 Vézelay (França) |
---|
Mort | 13 octubre 1605 (Julià) (86 anys) Ginebra (Suïssa) |
---|
Religió | Protestantisme |
---|
Formació | Antiga Universitat d'Orléans |
---|
Director de tesi | Melchior Volmar (en) |
---|
|
Camp de treball | Teologia, història i poesia |
---|
Lloc de treball | Ginebra |
---|
Ocupació | teòleg, poeta, escriptor d'himnes, historiador, reformador protestant, pastor evangèlic, traductor de la Bíblia, professor d'universitat, dramaturg, traductor, escriptor, professor d'educació secundària |
---|
Ocupador | Universitat de Lausana Universitat de Ginebra |
---|
Moviment | Humanisme |
---|
Professors | Melchior Volmar (en) |
---|
Alumnes | Dominique Baudius |
---|
Nom de ploma | Benedictus Passavantius Vincentius Justinianus Thrasibule Phénice Eusebius Philadelphus Christianus Hessiander Nathanael Nezekius Frangidelphe Escorche-Messes Challonay |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Antonius Thysius the Elder (en) i Johannes Polyander |
---|
|
|
Théodore de Bèze (Vézelay, 1519 - Ginebra, 1605), fou un teòleg calvinista i historiador francès.
L'any 1548 s'adherí públicament a la reforma i col·laborà amb Joan Calví. Fou professor de teologia a l'acadèmia protestant de Ginebra i, a la mort de Calví, en fou nomenat rector. Participà en el col·loqui de Poissy de 1561,[1] que generà encara més divisió i descontentament,[2] i fou president del sínode de La Rochelle (1580).[3] L'any 1565 publicà el text grec del Nou Testament, considerada la primera edició crítica de la Bíblia. Per fer l'obra consultà disset manuscrits, i en una segona edició, utilitzà el Còdex Bezae, descobert per ell a Lió.
Obra
- Abraham sacrifiant, tragèdia de tema bíblic, 1550.
- De haereticis a civil magistratu puniendis, 1554, escrit contra Miquel Servet.
- Confession de la foi chrétienne 1560.
- Du droit des Magistrats sur leurs sujets, on justifica el dret dels hugonots a resistir a la tirania, 1574.
- Tractationes theologicae, 1570-82.
- Vita Calvini, 1564.
- Histoire eclésiastique des Églises réformées au royaume de France, 1580.
- Chrestiennes Meditations, 1581, on medita sobre els salms.
Referències