Supercross de Barcelona
El Supercross de Barcelona, abreujat SX de Barcelona, és una competició esportiva de Supercross en recinte cobert que se celebra, gairebé sempre al mes de novembre, al Palau Sant Jordi de Barcelona. Després de disputar-se anualment entre el 1990 i el 2008, la prova desaparegué del calendari fins que el 2018 es tornà a organitzar. L'any 2020 es tornà a suspendre, aquest cop a causa de la COVID-19. L'esdeveniment s'anomena oficialment Supercross Internacional de Barcelona, per bé que al llarg dels anys ha anat canviant de denominació en funció dels seus patrocinadors principals. Així, de 1990 a 1994 va dir-se Supercross Chesterfield de Barcelona, el 1995 i 1997 s'anomenà Supercross Fortuna de Barcelona, el 1996, Supercross Ciutat de Barcelona i del 2001 al 2008 el seu nom oficial era SX Telefónica Movistar Internacional. HistòriaLa prova va ser creada el novembre de 1990 per l'empresa promotora barcelonina RPM Racing,[1] organitzadora entre d'altres del Trial Indoor de Barcelona. La intenció inicial dels organitzadors era introduir a Catalunya aquesta mena de proves, les quals gaudeixen de molta anomenada als EUA. Al llarg dels anys el Supercross de Barcelona ha comptat amb la participació dels principals pilots internacionals, des dels reis de l'especialitat, nord-americans tots ells (Ron Lechien, Jeremy McGrath, Jeff Stanton...) fins a Campions del Món de motocròs de la talla de Stefan Everts, Jean-Michel Bayle, Sébastien Tortelli o Mickaël Pichon, sense oblidar els catalans Javier García Vico i Edgar Torronteras. CaracterístiquesL'esdeveniment defuig l'esquema clàssic de mànegues classificatòries, semifinals i final, programant-se en comptes d'això tres finals absolutes en cada categoria, amb la qual cosa es viuen emocions intenses amb curses disputades al límit.[2] A banda de les curses s'ofereixen espectacles complementaris: música, animadores, salts i altres,[2] amb la qual cosa el Supercross de Barcelona compta amb tots els ingredients per a passar una tarda esportiva i festiva de primer ordre, amb una durada de quasi tres hores d'espectacle non stop.[1] PalmarèsFont:[3] Edicions I a V (dues jornades)
Edicions VI a XIV (125cc / 250cc)Edicions XV a XVII (125cc + 250cc)
Edicions XVIII en endavant (Superfinal)
Llista de guanyadors del Concurs de SaltsFont:[6]
Referències
Enllaços externs
|