Santa Margarida de Montbui
Santa Margarida de Montbui,[1] sovint anomenat únicament Montbui, és un municipi de Catalunya. És situat a la conca d'Òdena i oficialment inclòs a la comarca de l'Anoia. Té la capitalitat en el nucli de Sant Maure, que forma una conurbació urbana amb Igualada, si bé la capital històrica ha estat Montbui. Demografia
Nuclis poblacionalsEl municipi de Santa Margarida de Montbui es compon dels nuclis poblacionals següents: Nucli Urbà o Sant Maure Nucli Antic El Saió i el Coll del Guix La Mallola Principalment, la població es concentra al Nucli Urbà, amb aproximadament 8.500 habitants, seguidament trobem el Nucli Antic, amb prop del miler d'habitants, repartint-se la resta entre els nuclis del Saió, el Coll del Guix i la Mallola.[2] Geografia
El municipi de Santa Margarida de Montbui té una superfície de 27,60 km², i s'estén pel centre de la conca d'Òdena, per l'extrem dret del riu Anoia. La muntanya més alta, la Tossa de Montbui. El cim d'aquesta és un excel·lent mirador des d'on es pot contemplar tota la conca d'Òdena. Al capdamunt s'hi troba l'església romànica de Santa Maria i el Castell de Montbui. El relleu del municipi és suau en general, encara que té zones més elevades al vessant sud occidental del municipi. Aquest municipi rep moltes influències de la capital de comarca, Igualada, amb la qual delimita pel nord. Festes
La Tossa de MontbuiLa Tossa de Montbui és el punt més elevat del municipi amb 627 metres sobre el nivell del mar; domina la conca d'Òdena essent un mirador privilegiat sobre aquesta. Destaquen al seu cim la torre del castell de la Tossa i l'església romànica de Santa Maria de Gràcia o de la Tossa. La primera notícia que tenim sobre el castell i l'església es remunta a l'any 960 quan el bisbe Fruià (Fruia) n'inicia la construcció. Aquesta serà finalitzada el 1023 pel levita Guillem d'Oló (o Mediona) i consagrada pel bisbe Oliba de Vic. Fou parròquia fins al 1614. Amb posterioritat (segle xviii) s'hi afegí una capella lateral. Aquesta és de planta basilical de tres naus, amb tres absis amb arcuacions llombardes i amb coberta de volta de canó. Del castell només se'n conserva la torre de l'homenatge. Modificada en el seu interior, alberga un petit museu etnològic i una sala d'actes i exposicions. L'entrada original es troba aixecada aproximadament uns tres metres sobre el nivell del terra cosa que feia necessària una estructura de fusta per accedir a la torre. En diferents espais del cim podem trobar també altres estructures del castell, com un petit tram de muralla (immediatament per sota de la torre), un pou i una cisterna d'aigua.
PolíticaComposició de la corporació municipal
Alcaldes en període democràtic
Llocs d'interèsVegeu tambéReferències
BibliografiaDDAA. Catalunya romànica vol. 9. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. Enllaços externs |