|
Sanna MarinSanna Mirella Marin (Hèlsinki, 16 de novembre de 1985) és una política finlandesa, que va exercir de primera ministra de Finlàndia des de desembre del 2019 fins al 6 d'abril del 2023, moment en què va dimitir un cop el seu partit va quedar tercer en les eleccions legislatives, mantenint-se en funcions fins a la formació del nou govern.[1] Militant del Partit Socialdemòcrata de Finlàndia, forma part com diputada del Parlament de Finlàndia des de 2015 i va ocupar el càrrec de ministra de Transport i Comunicacions entre el juny i el desembre de 2019.[2] El setembre de 2023 va celebrar un congrés per deixar les regnes del seu partit a Antti Lindtman. Després que Antti Rinne deixés el càrrec de primer ministre de Finlàndia, els socialdemòcrates la van seleccionar el 8 de desembre de 2019 com a candidata a rellevar-lo.[3][4] Dos dies més tard, amb trenta-quatre anys, va esdevenir la persona més jove del món que ha estat primera ministra d'un país (per davant de l'ucraïnès Oleksiy Honcharuk, de trenta-cinc anys, i de la neozelandesa Jacinda Ardern, de trenta-nou), així com la persona més jove que ha exercit mai el càrrec de primera ministra de Finlàndia.[5][6] TrajectòriaNascuda a Hèlsinki, va viure a Espoo i a Pirkkala abans de traslladar-se a Tampere.[7] Els seus pares es van separar quan era molt jove; la família es va veure obligada a enfrontar-se a problemes econòmics mentre que el seu pare, Lauri Marin,[8] patia d'alcoholisme. Després que els seus pares biològics se separessin, va ser criada per la seva mare i la dona amb qui formava parella.[9][10][11] L'any 2012 es va graduar en Ciències Administratives a la Universitat de Tampere.[12] Aquell mateix any fou escollida regidora a l'Ajuntament de Tampere.[13] Va presidir el Consell Municipal de Tampere entre 2013 i 2017. En acabat, l'any 2017 fou reelegida regidora a l'Ajuntament.[14] També va ser membre de l'Assemblea del Consell de la Regió de Tampere.[12] L'any 2014 va ser elegida vicepresidenta del Partit Socialdemòcrata de Finlàndia.[12] L'any 2015 va guanyar l'escó del districte electoral de la Regió de Tampere i va ser diputada al Parlament de Finlàndia.[15] Quatre anys més tard, va ser reelegida diputada.[16] El 6 de juny de 2019 va ser nomenada ministra de Transport i Comunicacions de Finlàndia [6] i sis mesos després primera ministra de Finlàndia. El 2 d'abril de 2023, Marin va reconèixer la derrota davant dels seus rivals de centredreta, la Coalició Nacional (PCN), liderada per Petteri Orpo, ja que el seu partit va quedar tercer a les eleccions parlamentàries finlandeses de 2023, darrere també del nacionalista Partit dels Finlandesos, liderats per Riikka Purra.[17][18] Tot i que el seu partit va caure al tercer lloc, encara va pujar en tres escons a les eleccions i va augmentar el seu percentatge de vot global.[17] Marin va ser reelegida amb una xifra rècord de 35.623 vots pel districte de Pirkanmaa.[19] El 5 d'abril, Marín va anunciar que renunciaria com a líder del Partit Socialdemòcrata en el següent congrés del partit.[20] Vida personalMarin és filla d'una família homoparental formada per dues dones.[5][6][21] Té una filla amb Markus Räikkönen,[22] de qui es va divorciar el maig del 2023 després de dinou anys de relació de parella.[23] Havien contret matrimoni l'agost del 2020.[24] Referències
Enllaços externs
|
|||||||||
_(cropped).jpg)
