Safflorita

Safflorita
Safflorita sobre calcita provinent de la mina Bouismas, Districte de Bou Azzer, Tazenakht, Província d'Ouarzazate, Regió de Souss-Massa-Draâ, Marroc.
Fórmula química	CoAs₂
Epònim	Safre
Localitat tipus	Daniel mine (en)
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.EB.15a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EB.15a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.08
Dana	2.12.2.11
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	cristalls prismàtics, massiu a fibrós
Estructura cristal·lina	a = 5.173 Å, b = 5.954 Å, c = 2.999 Å; Z = 2
Grup puntual	ortoròmbica dipiramidal (2/m 2/m 2/m) Pnnm
Color	blanc estany, gris clar, amb el temps s'enfosqueix
Macles	macles cruciformes de penetració
Exfoliació	{010} imperfecta
Fractura	concoidal, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5 a 5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris fosca
Diafanitat	opaca
Densitat	6,9 a 7,3
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Saf
Referències	[1]

La safflorita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la löllingita.^[2] Va ser anomenada així l'any 1835 per Johann Friedrich August Breithaupt del francès sabre (colorant), perquè es va utilitzar en la fabricació de safflor, un òxid impur de cobalt utilitzat com a pigment.

La safflorita és un arsenur simple de cobalt, anhidre, que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva fórmula química és CoAs₂, havent de contenir ferro (Fe) i/o níquel (Ni) reemplaçant cobalt (Co) per a l'estabilització de l'estructura.^{[cal citació]} També pot contenir algunes petites impureses de sofre. És isoestructural amb la marcassita (FeS₂). Es pot confondre amb la skutterudita, la cloantita o amb l'arsenopirita, de les que es diferencia per les reaccions químiques i a través de raigs X. De vegades s'explota per la seva composició en cobalt.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la safflorita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.

La seva gènesi és hidrotermal de temperatura mitjana. Sol trobar-se associada a altres minerals com: löllingita, skutterudita, niquelina, plata nativa, bismut natiu o rammelsbergita. Els jaciments d'aquest mineral són bastant rars, i es poden trobar a Alemanya, a l'antiga Txecoslovàquia, Canadà, Itàlia, Suècia i Rússia. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà)^[3] i a la mina Reparadora (Naut Aran, Vall d'Aran).^[4]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Safflorita