Laurita
La laurita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la pirita.[2] Va ser descoberta l'any 1866 a la província de Borneo Meridional (Indonèsia), sent nomenat així per Wöhler, el seu descobridor, en honor de Laurie, l'esposa de Charles A. Joy, un químic americà. CaracterístiquesLa laurita és un sulfur de ruteni simple, que com tots els del grup de la pirita són sulfurs d'un metall que cristal·litzen en sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 7. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'erlichmanita (OsS₂), en la qual la substitució gradual del ruteni per osmi va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] A més dels elements de la seva fórmula, RuS₂, sol portar com impureses: osmi, rodi, iridi o ferro. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la laurita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita. Formació i jacimentsApareix en complexes ultramàfics i els seus jaciments plaers derivats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cooperita, braggita, sperrylita, osmi, iridi, platí o cromita. Referències
Enllaços externs
|