Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Roberto Frucht

Plantilla:Infotaula personaRoberto Frucht
Biografia
Naixement(de) Robert Wertheimer Frucht Modifica el valor a Wikidata
9 agost 1906 Modifica el valor a Wikidata
Brno (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1997 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Valparaíso (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín (1924–1931)
Gymnasium Askanian (1912–1924) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber die Darstellung endlicher Abelscher Gruppen durch Kollineationen Modifica el valor a Wikidata (1931 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiIssai Schur i Ludwig Bieberbach Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de grafs Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tècnica Federico Santa Maria (1939–1970) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMaría Mercedes Bertogna Posselt Modifica el valor a Wikidata
ParesRudolf Frucht
Premis


Roberto Frucht (Brno, 9 d'agost de 1906 - Valparaíso, 26 de juny de 1997) va ser un matemàtic jueu alemany, emigrat a Xile.

Vida i Obra

Tot i haver nascut a Brünn (actualment Txèquia), la seva família, d'ascendència jueva, es va traslladar a Berlín quan ell només tenia dos anys. En aquesta ciutat va ser escolaritzat i el 1924 va ingressar a la universitat de Berlín dubtant si estudiar física o matemàtiques.[1] Es va inclinar per les matemàtiques, però no va trobar tutor en la seva especialització (el càlcul de tensors) i va preparar la seva tesi doctoral de 1930 sobre teoria de grups sota la direcció d'Issai Schur.[2] En doctorar-se, i havent mort el seu pare, havia de buscar feina, però les places de professor universitari eren escasses i no podia fer de professor de secundària perquè no tenia la nacionalitat alemanya. Així doncs, va obtenir una plaça d'actuari en una companyia d'assegurances a Trieste on va romandre vuit anys i va conèixer qui seria la seva esposa, Mercedes Bertogna. Tot i el seu treball avorrit, va continuar fent recerca i publicant articles de matemàtiques (en alemany) i de comptabilitat (en italià). El 1938, en aprovar-se les lleis racials antisemites al regne d'Itàlia, va decidir emigrar a Sud-amèrica,[3] assentant-se a Buenos Aires, on també va treballar per una companyia asseguradora. El 1939 va rebre una oferta per incorporar-se a la recentment creada Universitat Tècnica Federico Santa Maria de Valparaiso, en la qual va romandre la resta de la seva vida, essent degà de la facultat de física i matemàtiques entre 1948 i 1968 i passant a ser professor emèrit el 1970.[4] Va morir a Valparaiso el 1997.

Les recerques de Frucht van ser sobre tot en teoria de grafs i teoria de grups i és recordat principalment pel teorema que porta el seu nom, que va demostrar el 1938, i que diu que si és un grup finit donat, aleshores existeix un graf, el grup d'automorfismes del qual és isomorf a .[5] La seva solució és constructiva i consisteix en modificar el diagrama de Cayley de .[6]

Frucht va ser un dels cofundadors de la Sociedad Matemàtica Chilena, de la qual va ser director, i va rebre diferents premis i mencions. Va ser un dels principals dinamitzadors de l'estudi de les matemàtiques a Xile.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Roberto Frucht» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Gaete, Walter; González, Raúl. «Historias sansanas: el profesor Roberto Frucht». Universidad Técnica Federico Santa María, 2010. Arxivat de l'original el 19 de novembre 2021. [Consulta: 19 novembre 2021]. (castellà)
  • Gaete, Walter; González, Raúl. «Dr. Roberto Frucht W.». Sansanos Alrededor del Mundo, 2009. [Consulta: 19 novembre 2021]. (castellà)
  • Mercado Saucedo, Alberto. «Roberto Frucht, matemático en tránsito». Cuaderno de Cultura Científica, 2020. [Consulta: 19 novembre 2021]. (castellà)
Kembali kehalaman sebelumnya