Regles d'accentuació del castellà

Lingüística castellana
Dialectes Divisió dialectal del castellà-espanyol EUROPEU a) Castellà septentrional    1. Castellà aragonès    2. Castellà català    3. Castellà valencià    4. Castellà burgalès (Desaparegut) b) Castellà meridional    1. Castellà andalús         1. Andalús cecejat         2. Andalús sesejat    2. Castellà murcià AFRICÀ a) Castellà canari b) Castellà sahrauí c) Castellà equatoguineà ASIÀTIC a) Castellà filipí NORD-AMERICÀ a) Castellà mexicà b) Castellà estatunidenc    1. Castellà noumexicà c) Castellà caribeny d) Castellà centreamericà SUD-AMERICÀ a) Castellà de terres altes    1. Castellà colombià    2. Castellà veneçolà    3. Castellà equatorià    4. Castellà peruà    5. Castellà bolivià b) Castellà riuplatenc    1. Castellà paraguaià    2. Castellà argentí    3. Castellà uruguaià c) Castellà xilè DIALECTES NO CLASSIFICATS a) Lunfardo b) Llanito c) Spanglish d) Catanyol e) Portunyol LLENGÜES DERIVADES a) Judeocastellà a) Chavacano b) Papiament
Gramàtica Accentuació Alfabet Conjugació verbal Verbs irregulars Ortologia Ortografia Fonètica Llista de falsos amics del català amb el castellà
Literatura Mio Cid Gonzalo de Berceo Joan Manuel de Castella Garcilaso de la Vega Miguel de Cervantes - Don Quixot Calderón de la Barca Quevedo Gaspar Melchor de Jovellanos Benito Pérez Galdós
Història Segle XIII - xv: Mester de Clerecia Segle XVII: Segle d'or espanyol Segle XIX: Generació del 98 Segle XX: Generació del 27
Institucions Real Academia Española Institut Cervantes Asociación de Academias de la Lengua Española

Heus ací el principis d'accentuació del castellà:

Segons on estigui situada la síl·laba tònica, podem distingir tres classes de paraules: agudes, planes i esdrúixoles.

• Les paraules agudes tenen tònica l'última síl·laba. Exemples:

ci ca triz, ra dia dor, ...

• Les paraules planes tenen tònica la penúltima síl·laba. Exemples:

a ma ble, pe lo ta, ...

• Les paraules esdrúixoles tenen tònica l'antepenúltima síl·laba. Exemples:

ár bi tro, dis cí pu los, ..

Les paraules agudes porten accent quan acaben en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, an, en, in, on, un, excepte si es tracten de paraules monosíl·labes. Exemples:

jabón, anís,... o monosíl·labs tren, gas, can, ...

Les paraules planes porten accent quan acaben en qualsevol consonant que no sigui -n o -s. Exemples: caràcter, trèvol^{[Cal aclariment]},.. També porta accent algunes paraula plana que acaba en consonant seguida de -s. Exemples: accèssits, bíceps, fòrceps^{[Cal aclariment]}, ...

Les paraules esdrúixoles sempre porten accent. Exemples: pel·lícula, matemàtiques^{[Cal aclariment]}..

Els diftongs i triftongs segueixen les mateixes regles generals d'accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles. Exemples:

Paraules agudes: comunicación, acariciáis, ...

Paraules planes: huésped, káiser, ...

Paraules esdrúixoles: farmacéutico, acuífero, ...

Els hiats formats per vocal tancada tònica i vocal oberta portaran sempre accent sobre la vocal tancada encara que no respongui a les normes generals d'accentuació. Exemples:

Baúl, frío, ...