Castellà canari

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Lingüística castellana
Dialectes Divisió dialectal del castellà-espanyol EUROPEU a) Castellà septentrional    1. Castellà aragonès    2. Castellà català    3. Castellà valencià    4. Castellà burgalès (Desaparegut) b) Castellà meridional    1. Castellà andalús         1. Andalús cecejat         2. Andalús sesejat    2. Castellà murcià AFRICÀ a) Castellà canari b) Castellà sahrauí c) Castellà equatoguineà ASIÀTIC a) Castellà filipí NORD-AMERICÀ a) Castellà mexicà b) Castellà estatunidenc    1. Castellà noumexicà c) Castellà caribeny d) Castellà centreamericà SUD-AMERICÀ a) Castellà de terres altes    1. Castellà colombià    2. Castellà veneçolà    3. Castellà equatorià    4. Castellà peruà    5. Castellà bolivià b) Castellà riuplatenc    1. Castellà paraguaià    2. Castellà argentí    3. Castellà uruguaià c) Castellà xilè DIALECTES NO CLASSIFICATS a) Lunfardo b) Llanito c) Spanglish d) Catanyol e) Portunyol LLENGÜES DERIVADES a) Judeocastellà a) Chavacano b) Papiament
Gramàtica Accentuació Alfabet Conjugació verbal Verbs irregulars Ortologia Ortografia Fonètica Llista de falsos amics del català amb el castellà
Literatura Mio Cid Gonzalo de Berceo Joan Manuel de Castella Garcilaso de la Vega Miguel de Cervantes - Don Quixot Calderón de la Barca Quevedo Gaspar Melchor de Jovellanos Benito Pérez Galdós
Història Segle XIII - xv: Mester de Clerecia Segle XVII: Segle d'or espanyol Segle XIX: Generació del 98 Segle XX: Generació del 27
Institucions Real Academia Española Institut Cervantes Asociación de Academias de la Lengua Española

La parla canària és la manera de parlar el castellà a les Illes Canàries. L'espanyol parlat a les Canàries és molt semblant a l'espanyol parlat a Cuba, Puerto Rico, Veneçuela i República Dominicana. Algunes teories la defineixen com una fusió entre la llengua portuguesa i l'espanyol, cada vegada menys notòria pel fet que progressivament es van assimilant més termes del castellà que substitueixen els lusitans.

La incorporació de les Illes Canàries a la Corona de Castella va començar el segle xv, amb Enric III, i va acabar amb els Reis Catòlics. Les expedicions per a la seua conquesta van partir, principalment, de ports d'Andalusia, per la qual cosa entre els colons i conquistadors predominaven els andalusos. També hi hagué un important contingent colonitzador procedent de Portugal, que en algunes zones arribà a ser bastant superior a l'andalús i al de la resta d'Espanya. En el nord de l'Illa de La Palma probablement encara es parlava portunyol a inicis del segle xx.

La població que habitava les illes abans de la conquesta, genèricament (i incorrectament) coneguts com els guanches, parlava una sèrie de dialectes amazics, de tal manera que alguns filòlegs han aplicat el terme "amazic insular" per a fer referència a aquestes llengües.

Després de la Conquesta té lloc un procés d'aculturació i substitució lingüística molt fort, i aquestes llengües acaben desapareixent quasi per complet de l'arxipèlag, sobrevivint únicament alguns noms de plantes i animals, termes relacionats amb la ramaderia, i nombrosos topònims i antropònims.

A causa de la seua situació geogràfica, les Illes Canàries han influït decisivament en la formació d'altres varietats d'espanyol. És important recordar la influència canària en el desenvolupament de l'espanyol caribeny parlat a Cuba, Puerto Rico, Veneçuela i República Dominicana a causa dels milers de canaris que van emigrar a eixos territoris durant l'època colonial. A l'Estat de Louisiana, Estats Units, es concentra una colònia de descendents d'emigrants canaris, isleños, que segueixen mantenint el dialecte canari com llengua vernacla.

• Canàries
• Idiomes
• Idioma castellà