Rakastava
Rakastava (L'amant), op. 14, és una suite orquestral de Jean Sibelius. El va completar el 1912, per a orquestra de corda, percussió i triangle. El va basar en la seva composició anterior del mateix títol, un cicle de cançons de quatre moviments per a cor d'homes a cappella completat el 1894. Les obres es basen en un text finès del llibre 1 del Kanteletar. HistòriaEl 1894, Sibelius va completar Rakastava, un cicle de quatre cançons a cappella per a cor d'homes sobre un text finès del llibre 1 de la col·lecció de poemes populars finlandesos, el Kanteletar.[1][2] El va establir per primera vegada l'any 1894, com a inscripció per a una competició local. Va guanyar el segon premi, mentre que el primer va ser per al seu antic professor.[3] Sibelius va escriure el cicle per a cor d'homes i orquestra de corda el 1894, i per a cor mixt el 1898.[1] Sibelius va utilitzar el cicle com a base per a la suite orquestral Rakastava per a orquestra de corda, percussió i triangle, a la qual va assignar l'opus número 14. El va completar el 1912, quan també va escriure la Quarta Simfonia.[1][4] Sibelius dirigia sovint la suite juntament amb les seves simfonies perquè la peça "captivava el públic".[1] MúsicaEstructura del cicle de la cançó
Estructura de la suite
En el primer moviment, les cordes emeten un so lleuger i encisador. La secció coral del segon moviment s'ha transformat en "murmuris entre les cordes i progressions melòdiques meravellosament flexibles". El tercer moviment és profundament emotiu en el seu plantejament.[1] EnregistramentsL'obra orquestral va ser gravada juntament amb altres músiques de Sibelius, com Snöfrid, la Cantata per a la coronació de Nicolau II, Oma maa (El meu país) i Andante Festivo.[3] Al volum 54 d'una edició completa de Sibelius de BIS, Osmo Vänskä dirigeix l'Orquestra Simfònica de Lahti. Una ressenya assenyala les obres «polyphonie etèrique» i la compara amb la malenconia de la Sisena Simfonia.[6] L'obra també va ser gravada per Neville Marriner i l'Acadèmia de St Martin in the Fields. Referències
|