Raffaellino del Garbo, o Raffaello Capponi, o Raffaello dei Carli (Florència, vers 1470 - Florència, 1524) va ser un pintoritalià del Renaixement. Els estudiosos han discutit molt sobre el possible desdoblament en dues personalitats, però en l'actualitat no hi ha dubte que es tracta d'un únic pintor.
Biografia
El seu vertader nom era Raffaello Capponi; del Garbo (de l'Elegància) era un malnom amb el qual es reconeixia l'elegància de les seues primeres obres. Va ser alumne de Filippino Lippi, amb qui va romandre fins a 1490, o fins i tot més temps. Va acompanyar a Filippino a Roma, on va pintar el sostre de la capella de Sant Tomàs d'Aquino a l'església de Santa Maria sopra Minerva.
A l'església de San Antonino de Florència va fer uns frescos sobre el tema del miracle de la multiplicació dels pans i els peixos.
Es va casar i va tenir una família nombrosa. La dedicació que li va suposar una família tan gran, finalment va resultar fatal per al treball de Capponi:
«
Aspirava a perfeccionar el seu art i no obstant empitjorava cada dia. Va pintar altres dues taules sota les portes de la sagristia a Santo Spirito, en les que no va assolir la perfecció de les que fins aleshores havia pintat, tant que no semblaven de la mateixa mà. D'aquesta manera va anar oblidant l'art, va continuar pintant taules i quadres, però acceptava qualsevol encàrrec sense importar-li que fóra humil, apressat pel pes d'una família nombrosa que havia de mantenir, fins que les seues obres van fregar el ridícul i l'extravagància. Va morir als cinquanta-vuit anys, malalt i arruïnat
Montaione, Església de san Vivaldo, Mare de Déu en glòria amb sant Francesc, sant Joan, sant Vivald i sant Jeroni, oli sobre taula, 240 cm. x 140 cm., 1490 - 1500
Giorgio Vasari, Le Vite de piu eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue insino a' tempi nostri: descritte in lingua Toscana, da Giorgio Vasari Pittore Aretino, Firenze, 1550.
Vasari, Giorgio: Las vidas de los más excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos. Traducción: Giovanna Gabriele Muñiz. Madrid, Catedra, 2002, ISBN 84-376-1974-2.
