Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Queró de Pel·lene

Plantilla:Infotaula personaQueró de Pel·lene
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Pel·lene (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Pel·lene (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólluitador amateur Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPlató Modifica el valor a Wikidata
Esportlluita amateur Modifica el valor a Wikidata
Premis

Queró de Pel·lene (en grec antic Χαίρων) va ser un lluitador i tirà grec de Pel·lene, antiga Acaia.

Va guanyar els Jocs Ístmics, possiblement dos cops, i quatre cops els Jocs Olímpics, entre el 356 aC i el 344 aC. Alexandre el Gran el va fer tirà de Pel·lene.[1] Es diu que la gent de Pel·lene es va negar a esmentar Queró pel seu nom.[2]

Es creia que va exiliar els aristòcrates de Pel·lene i va donar les seves dones i propietats als seus esclaus, potser a causa del seu estudi de Plató i Xenòcrates de Calcedònia.[3][2][4]

Ateneu de Nàucratis diu

« I ara són alguns dels acadèmics que viuen d'una manera escandalosa i infame. Perquè ells, que han adquirit per mitjans artificiosos i innaturals una gran riquesa per burles, són en l'actualitat molt pensats; com Queró de Pel·lene, que no només va ser deixeble de Plató, sinó també de Xenòcrates. I ell també, havent usurpat el poder suprem al seu país i exercit-lo amb molta severitat, no només va desterrar els homes més virtuosos de la ciutat, sinó que també va donar la propietat dels amos als seus esclaus i va donar també a les seves dones ells, obligant-los a rebre'ls com a marits; tenint totes aquestes admirables idees d'aquella excel·lent República i d'aquelles lleis il·legals de Plató.[3] »

Referències

  1. ↑ Pausànies Descripció de Grècia 7.27.7
  2. ↑ 2,0 2,1 Golden, Mark. Sport in the Ancient World from A to Z. Routledge, 2004, p. 208. ISBN 9781134535958. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «The Deipnosophists, Book 11» p. 509. [Consulta: 20 febrer 2017].
  4. ↑ J. Dillon, The Heirs of Plato. A Study of the Old Academy (347 - 274 BC), OUP (2003), p. 14.


Kembali kehalaman sebelumnya