Arraquió de Figala (en grec antic: Αρριχίων ο Φιγαλεύς) (Figàlia, segle vi aC - Olímpia, 564 aC) fou un pancratistaarcadi, que va obtenir victòries als 52, 53 i 54 Jocs Olímpics de l'antiguitat. A la darrera fou mort pel seu rival, tot i així fou pujat al pòdium i coronat quan ja era mort.[1][2]Filòstrat l'esmenta com Arriquió i l'Africà com Ariquió. Fou descrit com «el pancratista més famós de tots».[3]
Trajectòria
Pancratistes a l'Antiga Grècia
Fou el vencedor del torneig de pancraci, una art marcial que barreja boxa i lluita lliure, a la 52a i la 53a Olimpíada (572 aC i 568 aC, respectivament).[4] La seva lluita mortal fou descrita pel geògraf Pausànias i per Filòstrat el Jove.[3] Segons Pausànias:
«
Per quan lluitava per l'òliba salvatge amb l'últim competidor que restava, independentment qui fos, aquest l'agafà primer, i va retenir Arraquió, abraçant-lo amb les cames i, al mateix temps, li estrenyí el coll amb les mans. Arraquió dislocà el dit del seu oponent, però morí d'ofec; però qui asfixià Arraquió es veié, al mateix temps, obligat a rendir-se a causa del dolor al dit del peu. Els èlides coronaren i proclamaren vencedor al cadàver d'Arraquió.[2]
»
L'exposició de Filòstrat el Jove és més llarg. A la seva obra Imatges, un recorregut imaginari per una galeria d'art, Filòstrat el Jove descriu una pintura sobre la mort d'Arriquió.[5] En una traducció d'Arthur Fairbanks:
«
D'acord amb l'antagonista d'Arraquió, després d'haver-lo atrapat pel mig, pensà matar-lo; ja havia posat l'avantbraç a la gola de l'altre per evitar la respiració, mentre, pressionant les cames als engonals i enfilant els peus a cada un dels genolls del seu adversari, evità la resistència d'Arraquió en ofegar-lo fins a la letargia de la mort i, així, induït començà a apoderar-se dels seus sentits. Però en el moment de relaxar la tensió de les cames, no pogué evitar la resistència d'Arraquió; com a darrer recurs picà amb la planta del peu dret (com a conseqüència de la qual el seu lateral dret estava atrotinat ja que el genoll penjava sense suport), i després amb l'engonal mantingué fort el seu adversari fins que ja no pogué resistir i, llançant el pes cap a l'esquerra mentre tancà el peu d'aquest últim dins del seu genoll, amb aquesta forta empenta exterior tragué el turmell de la seva presa.[6]
»
Filòstrat d'Atenes escrigué a la seva obra Gymnasticus que el fracàs d'Arriquió per tombar al seu oponent fou culpa del seu entrenador, Eryxias, cridant-li: «Quin noble epitafi, "Mai va ser derrotat a Olímpia"».[3][7][8]
A Figàlia s'instal·là una estàtua en honor de la victòria d'Arraquió; de la qual es creu que és la mateixa que contemporàniament es mostra al museu d'Olímpia.[3][9][10] De les que estan datades, és una de les estàtues de victòria olímpica més antigues que es conserven.[11]
↑Matz, David. Greek and Roman Sport: A Dictionary of Athletes and Events from the Eighth Century B.C. to the Third Century A.D.. McFarland & Co., 1991, p. 32. ISBN 978-0899505589.
