Punt de fugaUn punt de fuga, en un sistema de projecció cònica, és el lloc geomètric en el qual convergeixen les projeccions de les rectes paral·leles en una direcció donada en l'espai, no paral·leles al pla de projecció.[1][2][3] És un punt situat en l'infinit. Existeixen tants punts de fuga com direccions en l'espai. Un punt de fuga corresponent a una direcció donada en l'espai queda definit mitjançant la intersecció entre el pla de projecció i un raig, amb aquesta direcció, traçat des de l'origen (o punt de vista).[4] Un exemple intuïtiu de punt de fuga és el lloc on "veuríem confluir" els dos rails d'una via rectilínia de tren disposada sobre un terreny pla infinit. Punts de fuga definitsEn una projecció donada, es poden determinar d'un a tres punts de fuga per representar les tres direccions ortogonals corresponents als tres eixos espacials XYZ, segons es mantinguin paral·leles al pla de projecció o s'intersequin amb aquest. Aquests tres eixos es poden imaginar com les arestes d'un ortoedre o un cub. En funció de les direccions dels eixos ortogonals respecte al pla de projecció, les perspectives es denominen:[5]
En el sistema de projecció cònica, les projeccions de les rectes horitzontals convergeixen sempre en la línia de l'horitzó; i solament les projeccions de les rectes paral·leles al pla del quadre no tenen un punt de fuga definit, puix també es projecten realment paral·leles en el dibuix.
Altura del punt de vistaLa distància existent entre l'observador i el pla geometral es veu reflectida en l'altura h (distància entre la L. H. i la L.T.). La visió que s'obté de l'objecte difereix notablement amb la situació del punt de vista, com s'observa en la il·lustració. En aquest tipus de representacions, tant d'interiors com d'exteriors, s'estableix, normalment, una altura per a la línia de l'horitzó (aproximadament, la mitjana d'una persona) 1,70 o 1,20 metres, segons es consideri dempeus o asseguda. Un punt de vista baix (perspectiva de granota) mostra una menor proporció del pla de terra, alhora que disminueix la distància entre la línia de l'horitzó i la de terra. Amb aquest tipus de perspectiva, s'aconsegueix ressaltar l'altura dels objectes. La representació de conjunts arquitectònics a “vista d'ocell” és molt emprada per oferir clarament la distribució urbanística. En aquest cas, la L. H. s'eleva molt per sobre de la L. T. En la vista celeste, se situa la L.T. per sobre de la L. H., de manera que puguem visualitzar la planta inferior de l'objecte. Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|