|
Plany a les Víctimes d'Hiroshima
 Plany a les Víctimes d'Hiroshima[1][2] és una composició musical per a 52 instruments de corda, composta per Krzysztof Penderecki l'any 1960. Està dedicada als residents de la ciutat d'Hiroshima que van resultar ferits o morts durant el primer atac amb armes nuclears de la història. La composició va obtenir el tercer premi de la Competició de Composició Grzegorz Fitelberg a Katowice l'any 1960 i va guanyar el premi Tribune Internationale des Compositeurs UNESCO l'any 1961.[3][4] DescripcióLa duració de la composició és de 8 minuts i 37 segons sobre el paper.[5][6] Originalment titulada 8'37",[7] utilitza recursos del sonorisme, propi de l'època, que tendeix a focalitzar en característiques tímbriques, textures, articulacions, dinàmiques i sensació de moviment per aconseguir alliberar la forma, tot presentant un contrapunt rigorós que s'expressa de manera no convencional a la partitura. Amb això, la intenció de Penderecki era la de "desenvolupar un nou llenguatge musical".[8] El mateix Penderecki va dir més endavant que "la obra existia només en la meva imaginació, d'una manera més o menys abstracta". Quan finalment va escoltar-ne la interpretació en directe, "em va colpejar la càrrega emocional de l'obra ... vaig buscar-hi associacions i finalment vaig decidir dedicar-la a les víctimes d'Hiroshima". [9] La peça arriba a utilitzar fins a 52 instruments de corda, la sonoritat dels quals es fon gràcies a la manipulació sonorista i el tractament contrapuntístic. D'acord amb les paraules del crític Paul Griffiths, l'obra provoca "la intranquilitat de l'oient amb l'elecció de referir-se a un esdeveniment tan terrible a partir dels crits de les cordes de l'orquestra".[10] La construcció vertical de l'obra és variada, ja que presenta 24 violins dividits en quatre seccions, 10 violes dividides en dues seccions, 10 violoncels dividits en dues seccions i 8 contrabaixos també dividits en dos grups. Els clústers aguantats de l'obra - que inclouen vibratos, slaps, tocar sobre el cordal i darrere el pont - s'expressen a la partitura com a conjunts de línies negres.[11] En certs passatges, Penderecki adopta la tècnica aleatòria, oferint als intèrprets la capacitat d'escollir la tècnica d'execució o bé certs graus de vibrato. Però la obra conté indicacions temporals estrictes, anotades en segons, i també clústers indicats amb notes específiques. A això s'hi suma una hipertonalitat definida per la utilització de quarts de to, alçades que conformen clústers i la creació de masses sonores. Ús a altres obresEn cinema, s'han utilitzat fragments de l'obra a Children of Men, d'Alfonso Cuarón (2006),[12][13] The People Under the Stairs de Wes Craven (1991)[14][15] i a la sèrie de televisió Twin Peaks de David Lynch (2017).[16][17] En música, es van samplejar fragments de l'obra a una de les versions de You Love Us de Manic Street Preachers (1991)[18] i també a Bird Games de SebastiAn (2010)[19] Referències
|
||||||||||||||
