Pioneer 8
Pioneer 8, també denominada Pioneer C, va ser una sonda espacial de la NASA llançada el 13 de desembre de 1967 mitjançant un coet Delta des de Cap Canaveral. Pioneer 8 va ser la tercera sonda d'una sèrie de sondes (formada per Pioneer 6, Pioneer 7, Pioneer 9 i Pioneer E, amb les quals va treballar conjuntament) amb la missió de realitzar el primer estudi detallat del vent solar, el camp magnètic interplanetari i els raigs còsmics, proporcionant dades pràctiques sobre les tempestes solars. La sonda estava estabilitzada per rotació, amb un gir de 60 rpm i amb l'eix de gir perpendicular al plànol de l'eclíptica. Tenia forma de cilindre recobert de cèl·lules solars del qui sobresurten antenes i mastelers. Disposava d'una antena direccional d'alt guany, podent transmetre a 512, 256, 64, 16 o 8 bps. El format de l'enviament de dades era seleccionable entre quatre possibles modalitats, amb tres d'aquestes quatre aptes per a l'enviament de dades científiques (32 paraules de 7 bits per trama). L'altra modalitat era utilitzada per enviar telemetria sobre l'estat de la sonda. Al seu torn, es disposava de quatre maneres d'operació:
L'últim contacte amb Pioneer 8 va tenir lloc el 22 d'agost de 1996, ordenant-se-li passar al transmissor de respatller. Un dels instruments científics encara funcionava. Vegeu tambéReferències
Enllaços externs
|