ca Paolo Porpora

Paolo Porpora
Biografia
Naixement	1617 ; Nàpols (Itàlia)
Mort	24 agost 1673 (55/56 anys); Roma
Activitat
Lloc de treball	Nàpols
Ocupació	pintor
Gènere	Natura morta
Obra
Obres destacables	Obres destacables (dècada del 1650) Serpents, Fly Agarics and Thistles (en) ; (dècada del 1650) Frogs, Wild Roses, Shells and Butterflies (en) ; (dècada del 1680) Still-Life with Quails, an Owl and a White Stilt (en) ;

Paolo Porpora, *Rèptils*, Museo di Capodimonte, Nàpols

Paolo Porpora (1617–1673) va ser un pintor italià de l'estil Barroc tardà, que va estar actiu especialment a Nàpols, es va especialitzar en natura morta floral. Està documentat com alumne de Giacomo Recco, el pare de Giuseppe Recco, i es diu que va treballar amb Aniello Falcone. S'uní a l'Accademia di San Luca fins al 1658. Va estar influenciat pels pintors neerlandesos de natura morta. Entre els seus deixebles hi ha Giovan Battista Ruoppolo i Onofrio Loth (mort el 1717).^[1]

Com anècdota, l'agost de l'any 2015, un dels seus quadres, exposat a un museu de Taiwan, valorat en un milió i mig de dólars, de forma accidental va ser foradat per un noi de 12 anys quan va caure accidentalment sobre la tela amb una llauna de refresc a la mà. Les càmeres de seguretat del museu van enregistrar aquest fet i van fer pública la filmació de l'incident. El quadre s'anomenava "Flors" i pertany a una col·lecció privada, però estava assegurat.

Referències

↑ *Boni, Filippo de'. Biografia degli artisti ovvero dizionario della vita e delle opere dei pittori, degli scultori, degli intagliatori, dei tipografi e dei musici di ogni nazione che fiorirono da'tempi più remoti sino á nostri giorni. Seconda Edizione.. Venice; Googlebooks: Presso Andrea Santini e Figlio, 1852, p. 584.

Fonts

Web Gallery of Art Biography

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paolo Porpora

[1] *Boni, Filippo de'. Biografia degli artisti ovvero dizionario della vita e delle opere dei pittori, degli scultori, degli intagliatori, dei tipografi e dei musici di ogni nazione che fiorirono da'tempi più remoti sino á nostri giorni. Seconda Edizione.. Venice; Googlebooks: Presso Andrea Santini e Figlio, 1852, p. 584.

[1]