Pòrfir
El pòrfir[1] és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificació del magma.[2] El nom li ve donat pel seu color púrpura (porphyra) distintiu. L'ús del pòrfir es remunta a les antigues civilitzacions assiriobabilòniques i egípcies. També s'usà a l'antiga Roma, on se li donaven connotacions règies en associar-lo a la púrpura imperial. El seu ús és extensiu en grans monuments de l'antiguitat com l'Hagia Sophia. Els sepulcres d'emperadors romans com Neró, o posteriors com el de Frederic II del Sacre Imperi, eren de pòrfir. En ser la pedra més dura que hi ha,[3] a Catalunya va ser usat a la tomba de Pere el Gran,[3] ubicada a Santes Creus, i a la Sagrada Família ha estat usat en l'altar i en les quatre columnes corresponents al transsepte i a l'absis que suporten el cimbori,[3] la qual cosa dona més resistència a aquestes columnes.[3][4] Dos dels principals països productors de pòrfir són Iran i Sudan.[3] Referències
|