L'Olimpíada d'escacs de 1980 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 20 de novembre i el 6 de desembre de 1980 a La Valletta, Malta. Va ser la vint-i-quatrena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE.
En aquesta Olimpíada es va produir el debut del futur Campió del mónGarri Kaspàrov, amb només 17 anys, amb l'equip de l'URSS.[2] Kaspàrov fou llavors el jugador més jove a representar la Unió Soviètica o Rússia a aquest nivell, un rècord que va ser batut posteriorment per Vladímir Kràmnik el 1992.
Torneig obert
Al torneig obert o absolut, hi participaren 82 equips, en representació de 81 països (Malta, en tant que amfitrió, va presentar dos equips). Els equips eren formats per sis jugadors (quatre titulars i dos suplents), per un total de 483 jugadors. El torneig es disputà per sistema suís, a catorze rondes.
La primera part del torneig fou dominada per l'equip hongarès, campió vigent, que va liderar en solitari la competició entre la tercera ronda i l'onzena, mercès, entre altres coses, a l'empat assolit amb la Unió Soviètica i amb Iugoslàvia i a una gran victòria per 3-1 contra l'equip dels Estats Units. Els hongaresos i els soviètics es trobaven empatats a punts a tres jornades per al final, i cap dels dos no va ser capaç de treure ni mig punt d'avantatge sobre l'altre. L'or va ser per als soviètics finalment, per Bucholz, gràcies a la victòria de Grècia (que havia jugat contra els soviètics) contra Escòcia (que només s'havia enfrontat als hongaresos).
Per primer cop, el torneig femení va adoptar la fórmula del sistema suís, a 14 rondes com el torneig obert, tot i que els equips participants van ser només 42. Els matxs es jugaven a tres taulers, i cada equip tenia una jugadora suplent disponible.
El torneig el va vèncer la Unió Soviètica, que superà Hongria a la penúltima ronda gràcies a una victòria per 3-1 contra els Estats Units.