|
Odissea a l'espai
Odissea de l'espai és una saga de novel·les de ciència-ficció escrites per Arthur C. Clarke. OrigenLa idea original ve d'una vella narració curta de Clarke, El sentinella (1948). Quan Stanley Kubrick, deu anys després, li proposa realitzar una "proverbial bona pel·lícula de ciència-ficció", pensaren que El sentinella podria ser un bon punt de partida. En aquest relat, una civilització alienígena avançada establia un lloc de control en la Lluna amb l'objectiu d'observar l'evolució de l'espècie humana per realitzar-hi un contacte quan estigués prou desenvolupada. 2001, una odissea a l'espai (1968)Un monòlit translúcid de color lletós apareix sobtadament a la Terra de fa tres milions d'anys, quan els primers homínids començaven llur llarg viatge envers l'autoconsciència els afecta d'alguna forma profunda i indefinible. Un altre monòlit negre és trobat el 1999 a la Lluna. D'una geometria perfecta, l'artefacte, d'evident origen intel·ligent, rebutja tots els intents humans per accedir als seus secrets. De sobte, envia un senyal a Saturn. La nau Discovery, tripulada entre d'altres per David Bowman i Frank Poole, amb el supercomputador HAL 9000 controlant-ne tots els sistemes, és enviada a Saturn en una missió d'exploració a fi d'esbrinar-ne el destí del senyal (v. 2001: una odissea de l'espai per més detalls sobre l'argument). El relat curt El Sentinella es transformà i guanyà complexitat. L'observatori lunar, que en el relat original tenia forma de piràmide, es converteix en el famós monòlit de Tycho (TMA-1), i s'hi afegí un altre monòlit, que visitava la Terra en èpoques prehistòriques i donava una empenta evolutiva a l'espècie més prometedora del planeta fa quatre mil milions d'anys. D'aquesta idea va néixer 2001: una odissea de l'espai, una de les pel·lícules de ciència-ficció més notables de la història (tot i que també compta amb nombrosos detractors) pel seu contingut filosòfic, pel seu rigor científic i pels seus efectes especials (mai vistos en l'època de l'estrena, previ a l'arribada de l'home a la Lluna, i que segueixen conservant la seva solvència fins i tot avui dia). La novel·la i el guió cinematogràfic es desenvoluparen en paral·lel, influenciant-se mútuament, i, tot i que en el fonamental resulten consistents, també contenen importants diferències. La més notable és que la missió Discovery, en la novel·la, es dirigeix a Saturn i al seu satèl·lit Jàpet, mentre que en la pel·lícula es tracta de Júpiter i el seu satèl·lit Europa (v. 2001: una odissea de l'espai). 2010: Odissea dos (1982)Tot i que 2001 havia estat concebut com una aventura autocontinguda, Clarke decidí escriure aquesta seqüela després que la sonda Voyager sobrevolés Júpiter i les seves llunes a finals dels anys '70, proporcionant-ne informació i imatges sense parangó fins al moment. La novel·la és, per tant, una continuació de la pel·lícula de Stanley Kubrick, més que de la novel·la original. El govern dels Estats Units està preparant la Discovery II per tornar a Júpiter i esbrinar què passà amb la missió original del 2001. Tanmateix, la Unió Soviètica és més ràpida i posa a punt Leonov que, tot i tripulada per soviètics, també porta a bord tres nord-americans coneixedors de les interioritats de la Discovery, entre els que figuren dos personatges de la novel·la anterior: Heywood Floyd i el Dr. Chandra, creador del HAL 9000. La novel·la narra la recuperació de la Discovery i els intents d'estudi del monòlit que orbita al voltant de Júpiter, i guarda, en una monumental sorpresa final, una de les idees més impactants de la literatura de l'autor. La novel·la es portà al cinema el 1984 amb 2010: The Year We Made Contact. 2061: Odissea tres (1987)Clarke desitjava continuar amb la seva saga més famosa aprofitant les dades que anava a recollir la missió espacial Galileo de la NASA a Júpiter a finals dels anys 80. Tanmateix, l'endarreriment de l'inici de la missió el feu decidir per una trama alternativa, centrada en la visita del Cometa de Halley a la Terra. La humanitat ha començat la colonització del sistema solar, però ningú s'ha atrevit a aterrar a Europa. Tanmateix, una sèrie de circumstàncies imprevistes obliguen la cosmonau Galaxy a efectuar un aterratge d'emergència. Varada en una desconeguda platja d'Europa, la Galaxy només pot ser socorreguda per l'Universe, una nau concebuda com a creuer d'oci que en aquells moments es troba realitzant un viatge de prova al Cometa de Halley. Entre els seus passatgers tornem a trobar-hi amb un centenari Heywood Floyd. Un altre vell conegut, el monòlit, també reapareix en la superfície del satèl·lit. 3001: Odissea Final (1997)El protagonista d'aquesta última novel·la torna a ser Frank Poole, un dels astronautes de la Discovery en la novel·la original. La història transcorre un mil·lenni després de la primera, el que la distància tant en el to com en l'estructura de les altres novel·les de la sèrie, obliga Clarke a un continu exercici d'imaginació del que sorta ben parat gràcies al seu ofici i als seus amplis coneixements científics. Després d'una sorprenent recreació del món de després d'un mil·lenni, les meravelles del qual descobrim a través dels ulls meravellats de Poole, l'antic astronauta dedueix que el monòlit d'Europa potser representa en aquell moment un enorme perill i viatja de nou cap al sistema jovià per tractar d'establir contacte amb David Bowman o el que quedi d'ell. Incoherències internesL'autor adverteix en diversos dels episodis de la saga que cadascuna de les novel·les és una variació sobre el mateix tema, més que una seqüela en el sentit estricte, i que cadascuna té el seu propi univers. Per això, no és estrany trobar inconsistències entre les diferents novel·les pel que fa a fets, noms i llocs, que, tanmateix, no alteren l'essència de la trama. Vegeu també
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Odissea a l'espai |
||||||||||||||||||||
