|
Mocadorada
 La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana,[1][2] generalment vinculada a la data del 9 d'octubre,[3] dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.[1][4] La tradició és que els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l'horta de València, totes envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.[5][6] La mocadorada té el seu origen en els porrats que se celebren arreu del territori valencià en diverses dates festives, majoritàriament el dia de Sant Antoni.[7] La mocadorada de Sant Donís sorgeix a la comarca de l'Horta, generalitzant-se posteriorment a la Ciutat de València,[6][8][9] i més tardanament a part de la resta del territori valencià per la seua vinculació amb la celebració del Nou d'Octubre,[10] i com a símbol del Dia dels enamorats valencians.[10][11][12] A la capital del País Valencià, es venen cada any entre 100.000 i 45.000 racions,[10] amb vendes superiors al milió d'euros en l'Àrea Metropolitana de València, on es produeixen la majoria de les vendes.[10] Tot i que generalment s'haja acceptat la seua vinculació amb la data,[3] la mocadorada no és exclusiva del diada.[3] A banda del Nou d'Octubre,[13] a Gandia es donen dolços al porrat de Sant Antoni, juntament amb els tradicionals fruits secs.[14] A Oriola i el Baix Segura, és tradicional la pesá, també per Sant Antoni.[15] A la localitat de l'Alcora se celebra la mocadorada des dels anys 50 en el dia de Sant Vicent,[16] a voltes amb dolços diferents al massapà, com pelaïlles.[17][18] La tradició es perdé i recuperà a principis del segle XXI.[19] HistòriaDes d'antic es troba l'existència de rituals amorosos on l'home regala fruita o dolços a la cortejada, sovint vinculats a les festes patronals.[3] Un dels antecedents de la celebració actual es troba en l'edat mitjana, quan les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d'argent plena de viandes. A partir del segle xv, la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna que contenien uns dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al Regne de València, com ara confits i massapans. Amb el temps, el costum es va popularitzar entre els valencians i va derivar en un regal pel 9 d'octubre, ja que, segons diu la llegenda romàntica, els massapans representen els fruits de l'horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d'Hongria el 9 d'octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta. Un altre dels orígens de l'actual celebració són els porrats,[7] com el de Sant Macià a Ròtova, que entren a terres valencianes després de la Conquesta, sent un dels primers en celebrar-se el porrat de Sant Donís de la Ciutat de València.[20] Al segle xviii, després de la Guerra de Successió, la celebració oficial que commemorava l'entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però es va continuar celebrant popularment.[2] Sant Dionís havia estat una festa molt arrelada, ja que eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva. A la vespra, i durant el dia de Sant Dionís, s'havien llançat sempre multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del palau de la Generalitat. I la vesprada del 9 d'octubre de 1526 va haver-hi un accident en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat. Per tot això, l'origen de la piuleta i el tronador està en el segle xvi, quan Carles III va prohibir fabricar pirotècnia.[3] En resposta, els forners valencians van idear uns dolços de massapà que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petards, piules i trons;[3] tot i segons altres teories, també representaven els òrgans sexuals masculins i femenins per la seua forma característica.[3] A partir del segle xix, els dolços s'embolicaven en un mocador afegit,[6] tal com ja es feia als porrats.[7] Amb el temps, l'objecte va formar part imprescindible del regal, i va donar nom a la festivitat. Per esta tradició, molts valencians consideren que Sant Donís és el Dia dels Enamorats valencians;[4] i és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els ha regalat, any rere any, des que van començar a festejar. Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||
