Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Meguidó

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Meguidó
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTel i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Part deBiblical Tels - Megiddo, Hazor, Beer Sheba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Períodeedat del bronze Modifica el valor a Wikidata
Construcció7000 aC Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició586 aC Modifica el valor a Wikidata
Director d'excavacióYigael Yadin
Gottlieb Schumacher
David Ussishkin
Israel Finkelstein
Institut Oriental de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 16,05 ha
zona tampó: 290,85 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMegiddo (Israel) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVall de Jizreel Modifica el valor a Wikidata
Map
 32° 35′ 07″ N, 35° 11′ 04″ E / 32.5853°N,35.1844°E / 32.5853; 35.1844
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2005 (29a Sessió)
Identificador1108-001

Meguidó (hebreu: מגידו‎, ‘pujol, turó’;[1][2] àrab: مجیدو, Majīdū, potseriorment تل المتسلم, Tall al-Mutasallim) és un tel que es troba al nord d'Israel, prop del quibuts Megido, uns 30 km al sud-est de Haifa a la regió de Galilea. El lloc és conegut per la seva importància històrica i teològica, sobretot en virtut del seu nom grec, Armageddon.[3] En l'antiguitat, Meguidó fou una important ciutat estat. Les excavacions han desenterrat 26 capes de ruïnes, cosa que indica un llarg període d'assentament. L'assentament està protegit per la UNESCO com a parc nacional.[4]

Història

Fou una ciutat cananea del nord de Palestina, propera a Tanac; a la seva rodalia es va lliurar la batalla de Meguidó.[5]

El seu nom hebreu, Har Meguiddó, ‘Muntanya de Meguidó’, va originar el nom grec Harmagedon.

Sota domini egipci, n'apareix com a rei Biridya de Meguidó, de Nuribta i de Shunem (segle xiv aC). En una carta al faraó, el rei es queixa dels atacs del rei Labayu de Sequem, que disposava de mercenaris habiru.

Va passar als israelites al segle xi aC.[6]

Referències

  1. ↑ Ben-Tor, Amnon. The Archaeology of Ancient Israel (en anglès). Yale University Press, 1992, p. 176. ISBN 978-0-300-05919-9. 
  2. ↑ Greenberg, Raphael. The Archaeology of the Bronze Age Levant (en anglès). Cambridge University Press, 2019-11-07, p. 145. ISBN 978-1-107-11146-2. 
  3. ↑ Balter, Michael «The Two Tels: Armageddon For Biblical Archaeology?» (en anglès). Science, 287, 5450, 07-01-2000, pàg. 31–32. DOI: 10.1126/science.287.5450.31. ISSN: 0036-8075.
  4. ↑ «Tel Megiddo National Park». UNESCO World Heritage Convention. [Consulta: 23 novembre 2024].
  5. ↑ Mark, Joshua J. «Thutmose III at The Battle of Megiddo» (en anglès). World History Encyclopedia, 24-07-2017. [Consulta: 24 novembre 2024].
  6. ↑ Frevel, Christian. History of Ancient Israel (en anglès). SBL Press, 2023-05-12, p. 215. ISBN 978-1-62837-514-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meguidó
Kembali kehalaman sebelumnya