Marsturita

Marsturita
Fórmula química	NaCaMn₃Si₅O14(OH)
Epònim	Marion Stuart
Localitat tipus	Mina Franklin, Franklin, Districte miner de Franklin, Comtat de Sussex, Nova Jersey, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DK.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DK.05
Dana	65.4.1.6
Heys	14.18.29
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,7Å; b = 12,03Å; c = 6,78Å; α = 85,26°; β = 94,1°; γ = 111,04°
Color	bronze
Duresa (Mohs)	6
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,686 nβ = 1,691 nγ = 1,708
Birefringència	δ = 0,022
Angle 2V	mesurat: 60°, calculat: 58°
Dispersió òptica	r > v feble
Fluorescència	no en té
Impureses comunes	Fe, Mg
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1977-047
Símbol	Msr
Referències	[1]

La marsturita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rodonita. Rep el nom en honor de la nord-americana Marion Butler Stuart (1921-2000) col·leccionista de minerals amater i benefactora de projectes mineralògics.

La marsturita és un silicat de fórmula química NaCaMn₃Si₅O₁₄(OH). Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És un mineral isostructural amb la nambulita, i és l'anàleg amb sodi de la litiomarsturita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marsturita pertany a «09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: babingtonita, litiomarsturita, manganbabingtonita, nambulita, natronambulita, rodonita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaita-(Ce), ciprianiïta i hellandita-(Ce).

Va ser descoberta a la mina Franklin, a la localitat homònima del districte miner de Franklin, al comtat de Sussex (Nova Jersey, Estats Units). També ha estat descrita a Itàlia, Rússia i el Japó. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Joaquina Primera (Bellmunt del Priorat, Priorat).^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marsturita