Escandiobabingtonita

Escandiobabingtonita
Fórmula química	Ca₂(Fe2+,Mn)ScSi₅O14(OH)
Epònim	escandi i babingtonita
Localitat tipus	Mina Seula, Mont Camoscio, Oltrefiume, Baveno, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DK.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DK.05
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,536(2) Å; b = 11,73(2) Å; c = 6,14(2) Å; α = 91,70(2)°; β = 93,86(2)°; γ = 104,53(2)°
Color	incolor, verd-gris clar, verd clar, verd fosc
Exfoliació	perfect - després de {001} i {1-10}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria
Densitat	3,24 g/cm³ (mesurada); 3,22 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,686 nβ = 1,694 nγ = 1,709
Birefringència	δ = 0,023
Pleocroisme	strong
Dispersió òptica	r > v, forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1993-012
Any d'aprovació	1993
Símbol	Sbab
Referències	[1]

L'escandiobabingtonita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per la seva relació amb la babingtonita i pel seu contingut en escandi.

L'escandiobabingtonita és un silicat de fórmula química Ca₂(Fe²⁺,Mn)ScSi₅O₁₄(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1993, sent publicada per primera vegada el 1998. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'escandiobabingtonita pertany a «09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: babingtonita, litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, nambulita, natronambulita, rodonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaita-(Ce), ciprianiïta i hellandita-(Ce).

Va ser descoberta a la mina Seula, a la localitat d'Oltrefiume, dins la província de Verbano-Cusio-Ossola (Piemont, Itàlia). També ha estat descrita a la pegmatita Heftetjern, situada a la localitat de Tørdal (Telemark, Noruega).