|
Marie-Anne-Catherine Quinault
Marie-Anne-Catherine —o Christine— Quinault (Estrasburg, 26 d'agost de 1695 - París, 1791) fou una actriu i compositora francesa del teatre barroc.[1] Es presentà en l'Òpera de París el 1709 amb Bellérophon, de Jean-Baptiste Lully. El 1713 deixà aquest teatre i fou admesa a la Comédie-Française, de la qual es retirà el 1722. Dotada d'una rara bellesa i de molt enginy, fou amant del duc d'Orleans, regent del regne, i després del duc de Nevers, pare del duc de Nivernais, amb qui va córrer la brama que s'havia casat en secret.[1] La protecció de tan elevades personalitats li va fer aconseguir una pensió del pressupost reial i allotjament en el Pavelló de la Infanta del Louvre, que conservà més de seixanta anys i on era visitada per la més alta noblesa. Morí gairebé centenària. Molt aficionada a la música, componia motets, que s'executaven a Versalles, a la Capella Reial.[2] Per un d'ells fou condecorada amb la banda de l'Orde de Sant Miquel, distinció que mai abans ni després s'ha concedit a cap altra dona. Hi ha tota una nissaga Quinault: a més de la seva cunyada Catherine-Jeanne Dupré, Catherine-Jeanne, els altres quatre germans també eren actors teatrals distingits: Françoise, Jean-Baptiste-Maurice, Abraham i Jeanne. Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||
