|
Maite Alberdi
Maite Alberdi Soto (Santiago, 29 de març de 1983)[1] és una directora audiovisual, realitzadora, guionista i crítica de cinema xilena. És reconeguda a nivell internacional pels seus documentals La once (2014)[2] i Los niños (2016),[3] pels quals va obtenir el premi a la millor direcció femenina documental en el Festival de Cinema Documental d'Amsterdam (IDFA),[4] el més important del món en el seu gènere. Directora audiovisual de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, és també llicenciada en estètica i en comunicació social de la mateixa casa d'estudis. Ha exercit a més com muntatgista, sonista, productora executiva i directora de fotografia en diverses pel·lícules i documentals nacionals. TrajectòriaEl seu primer microdocumental va ser Carrete Down (2004), guardonat al Festival Audiovisual de Discapacitat "Un minuto del otro".[5] El seu següent documental, Los trapecistas (2005),[6] va reflectir la història de dos nens que han d'abandonar el circ en el que viuen, va obtenir el premi al millor documental d'Escoles de Cinema i Audiovisual, al Festival Internacional de Cinema de Viña del Mar el 2005.[7] Dos anys més tard va donar vida al curtmetratge de ficció Las peluqueras.[8] En 2011 va debutar en el gènere del llargmetratge documental amb El salvavidas, la insòlita història d'un salvavides del litoral central, l'afany del qual era evitar l'aigua costi el que costi.[9] El 2014 li va arribar el reconeixement internacional amb el documental La once, l'emotiu retrat d'un grup d'ancianes, amigues de tota la vida de la seva àvia Teresa,[10] nominat als Premis Goya com a millor pel·lícula iberoamericana i que va obtenir el premi a la millor pel·lícula i millor director en SANFIC 2014, així com guardons internacionals al millor documental dirigit per una dona en IDFA, millor documental en el FIC de Miami, FICCI Cartagena, EIDF-EBS Korea, DocsBarcelona i en el FICG Guadalajara. En 2016, el documental Los niños, que segueix la vida emocional i laboral d'un grup de joves amb síndrome de Down, va obtenir nombroses distincions internacionals entre les quals destaca millor documental a DocsBarcelona.[11] En tant, al documental Yo no soy de aquí (2016),[12] va aprofundir en la difusa existència d'ancians immigrants afligits per demència senil i Alzheimer. El juny de 2018 va ser convidada a integrar la Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units.[13] Al Festival de Cinema de Sundance es va estrenar el seu quart llargmetratge, El agente topo.[14] FilmografiaLa seva filmografia està conformada pels següents treballs:[1] Llargmetratges
Curtmetratges
Premis i nominacions
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
