Va abandonar la carrera de Medicina per dedicar-se de ple al teatre.[4] Va cofundar la companyia T de Teatre, de la qual va ser membre durant disset anys i amb la qual va assolir èxits teatrals amb Homes, Criatures i Petits contes misògins i també amb la comèdia de situació Jet Lag.[2] El 2008, després de deixar la companyia un cop finalitzada la temporada a Barcelona de Com pot ser que t'estimi tant,[5] va començar a treballar com a freelance participant en diferents projectes al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), on a part de participar en diferents muntatges tant a la Sala Gran com a la Sala Petita, també va formar part durant una temporada del projecte T6.[6] Ha treballat també al Teatre Lliure sota les ordres de Lluís Pasqual i ha format part de diversos muntatges privats de l'escena catalana.
A la televisió ha fet personatges capitulars a diferents sèries, a banda d'interpretar el personatge de Diana durant sis temporades a Jet Lag.[7] A part de treballar com a actriu en aquesta sèrie, va ser-ne coordinadora de guió, guionista i també en va dirigir deu capítols. Més recentment ha aparegut en altres sèries, com ara La sagrada família o Homicidios. El 2012 va rodar la minisèrie Olor de colònia, una producció de Diagonal TV i Televisió de Catalunya, basada en la novel·la homònima de Sílvia Alcàntara.[8]
També ha format part del grup d'escriptores Germanes Quintana, amb les quals va col·laborar escrivint un conte dels llibres que publicaven a Editorial Columna.[4]
En acabar els estudis a l'Institut del Teatre, el 1991, Míriam Iscla i cinc companyes seves (Carme Pla, Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Marta Pérez i Àgata Roca) van fundar la companyia T de Teatre,[9] en què l'actriu també va col·laborar com a autora d'alguns textos. Durant els disset anys en què va ser membre de la companyia va actuar en obres teatrals que van tenir molt d'èxit, no només a Catalunya, sinó també a Madrid i a Buenos Aires,[6] com Petits contes misògins, de Patricia Highsmith o Homes i Criatures (1997).[2]
El 2001 TV3 va començar a emetre la sèrie de televisióJet Lag, creació de la companyia, que va tenir tant d'èxit que, després de la primera temporada, se'n van fer cinc més. Durant aquesta aventura, Míriam Iscla es va estrenar com a directora, coordinadora de guions i guionista.
Després de T de Teatre
El 2008, després de la temporada de Com pot ser que t'estimi tant al Teatre Poliorama,[10] Míriam Iscla va deixar la companyia T de Teatre per afrontar nous reptes com a actriu freelance. De fet, ja havia actuat en dues obres fora de la companyia mentre n'era membre: Les falses confidències de Pierre de Marivaux, al TNC sota la direcció de Sergi Belbel, i Leonce i Lena de Georg Büchner a la Sala Muntaner, dirigida per Pep Pla durant el Festival Grec de Barcelona. El 2009 va començar la temporada al TNC amb l'obra de Juli VallmitjanaEl casament d'en Terregada[11] i després va participar en el projecte T6.[6] En el marc d'aquest projecte, la primera obra en què va actuar va ser M de Mortal de Carles Mallol.[12] El personatge que interpretava era una superheroïna que s'havia d'enfrontar amb el dilema de salvar el món o la seva relació de parella.[13] L'estrena següent va ser A mi no em diguis amor, de Marta Buchaca, en què va tenir un paper secundari.[14] Míriam va concloure aquella temporada amb Lluny de Nuuk, de Pere Riera, amb qui va començar una relació professional fructífera.
A la temporada 2010-2011, l'actriu va seguir amb la companyia T6, però, a causa d'altres compromisos, va participar només en una obra del projecte: Una història catalana, de Jordi Casanovas,[15] en què interpretava el personatge de Núria de Farràs, una noia tancada i desconfiada que viu a la muntanya. L'obra va ser un èxit de públic i de crítica.
Al final de la temporada 2010-2011 l'actriu, juntament amb altres companys seus, va deixar la companyia T6. La temporada següent (2011-2012) Míriam Iscla va estrenar La ciutat, de Martin Crimp, sota la direcció de Víctor Muñoz a la Sala Beckett[17] i va continuar al Teatre Lliure en Quitt, obra de Peter Handke i dirigida novament per Lluís Pasqual.[18] Cap al final de la temporada, Quitt es va estrenar a Madrid al Teatre Valle-Inclán Centro Dramático Nacional (CDN).[19]
L'octubre de 2012 l'actriu va tornar al TNC, aquest cop a la Sala Petita sota les ordres d'Àlex Rigola en una versió lliure de Macbeth (titulada MCBTH) de William Shakespeare. Aquesta versió, plena de simbolismes, s'havia presentat dies abans en el festival Temporada Alta 2012 al Teatre de Salt, en una estrena que el mateix Rigola va qualificar de desastrosa i per la qual va disculpar-se a través de les xarxes socials.[20] En el TNC, l'obra es va presentar amb un muntatge polit; tot i així, les crítiques no van ser gaire bones.[21] La tardor de 2012 Míriam Iscla va tornar va tornar a participar al festival Temporada Alta Girona, en el qual va estrenar Red Pontiac, de Pere Riera[22][23] comèdia que l'any 2011 va ser semifinalista del Primer Torneig de Dramatúrgia Catalana.[24] Aquesta obra en què Míriam Iscla va compartir escena amb Cristina Cervià, va fer després una gira que va acabar en el Teatre Poliorama de Barcelona, on van estar en cartell durant un mes.[25]
L'any 2022 Míriam Iscla va rebre el Premi Memorial Margarida Xirgu per la seva interpretació en muntatges com Crim i càstig i Les bones intencions, que es van representar aquella temporada.[33] Aquell mateix any va obtenir el premi Butaca a la millor actriu de repartiment pel seu paper a Crim i càstig.[34]
1991-1993: Petits contes misògins,[35][36] de Patricia Highsmith. Direcció: Pere Sagristà. Guardonat amb el Premi de la Crítica de Barcelona a la millor revelació teatral de la temporada.[36]
1994-1997: Homes,[35][36] de T de Teatre. Coautora del text Ai, Homes! Direcció: Sergi Belbel.
